Trens, pensions i regularització

¿Fins quan? L’accident d’Adamuz, amb 45 morts, és un dur cop a l’alta velocitat espanyola. I al Govern, que ja suma més de set anys. I governar, amb una opinió pública cada dia més estressada, sempre és complicat. I això de Rodalies –400.000 usuaris frustrats– també afectarà el PSC, tot i que Illa té la indulgència parcial que acaba d’arribar i el problema s’arrossega des de fa molts anys.

Més enllà d’Adamuz, el Govern central va perdre aquest dimarts la primera votació de l’any –rellevant– sobre la revalorització de les pensions. Una majoria absoluta de 178 diputats (PP, Vox i Junts) hi va votar en contra. Per al PSOE, una majoria reaccionària. Potser, però no per això. Si el decret tractés només de les pensions, hauria sigut aprovat. Però l’Executiu va presentar un decret òmnibus –vici anterior a Sánchez– que tenia també un anomenat escut social contra els desnonaments per protegir "els vulnerables" (o els que utilitzen aquest paraigua). No amb càrrec a l’Estat, sinó als propietaris. Era previsible que el PP i Junts hi votessin en contra. I es van donar el gust de fer caure Sánchez.

Però tot s’arreglarà. Amb els 10 milions de pensionistes no s’hi juga. El Govern farà un altre decret –no òmnibus– i el PP i Junts el votaran. ¿Per què, doncs, l’òmnibus quan en les subvencions al transport públic –un altre decret– el Govern va reunir 179 vots –els de Junts inclosos– i el vistiplau (abstenció) del PP? Perquè Sánchez està muntat sobre un gran embolic. Necessitava unir les pensions l’escut social per la pressió dels seus aliats d’esquerra, tot i que ja intuïa que sortiria derrotat i hauria de rectificar per revaloritzar les pensions amb l’IPC, la seva gran bandera.

¡Trista paradoxa! Haver de perdre una votació emblemàtica per acontentar els socis, per després quedar obligat a la marxa enrere. Un intel·ligent socialista català (no antisanchista) em diu: "Crec que, a partir d’ara, per a Sánchez tot seran males notícies". Si, però les dades de l’EPA del 2025 –600.000 nous llocs de treball, fins al rècord de 22,4 milions, i un atur que per primera vegada des del 2008 cau per sota del 10%– no són una tonteria. I Espanya creix cinc vegades més que la Itàlia de Meloni. Però el clima polític –màxima polarització– fa que aquestes dades tinguin menys ressò que la renúncia d’Ábalos –l’home fort de Sánchez quan la moció de censura– a l’acta de diputat.

I el Govern ha aprovat un decret de regularització d’immigrants –no ha de passar pel Congrés– que pot afectar més de 500.000 persones, que, tot i que sense papers, ja es troben a Espanya. La immigració és imprescindible. Dels 600.000 llocs de treball creats el 2025, 258.000 (el 43%) van anar a immigrants. I, sense ells, tres comunitats (Aragó, Astúries i Navarra) no haurien pogut cobrir els llocs de treball que necessiten.

Per a Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal i gens prosocialista, la regularització és per humanitat un imperatiu moral. I Sánchez Llibre, president de Foment i vicepresident de la CEOE, ja va dir al desembre que per funcionar Espanya necessita cada any més de 100.000 immigrants.

Notícies relacionades

Perquè sigui l’any de l’habitatge

Europa s’acosta a l’Índia

El PP, que el 2024 va votar al Congrés a favor de la iniciativa popular, ara s’hi oposa. I, cert, la immigració genera reaccions contràries –allà creix Vox–, i a Europa hi ha certa marxa enrere, fins i tot als països nòrdics. Però a Espanya ja hi ha 500.000 clandestins. ¿Què s’ha de fer amb ells?

Sánchez haurà de fer un altre decret –a gust del PP– sobre les pensions. I Feijóo tindrà difícil oposar-se molt a una regularització que l’Església, la patronal i els sindicats veuen necessària. Mentrestant, pendents de si el PP i Vox acaben pactant a Extremadura. I si a l’Aragó, Jorge Azcón –que va guanyar a Pilar Alegría el debat de TVE– dependrà o no de Vox per tornar a ser investit.