Cercas: aquella nit amb Mario

Vaig viure aquell moment que dura fins avui, i el que durarà, en un restaurant del centre de Madrid, assegut juntament amb Miguel Gil, company meu en el Grupo Prisa, i amb el pintor Eduardo Arroyo. Era un cosmopolita que estimava la boxa i la literatura, i era generós com pocs. Sempre que li demanaves un dibuix amb què il·lustrar llibres o pàgines del diari, ell s’oblidava de reclamar-los, així que les redaccions i les biblioteques es van omplir de dibuixos d’Arroyo que ell no reclamava.

Quan les ràdios i les televisions es van fer ressò d’aquell espetec mundial, tots ens vam posar a trucar a les redaccions o a casa. Calia comprovar que tothom ja n’estava al corrent i, en el cas dels periodistes, cadascú havia de fer el que havia pogut. Avui vivim les conseqüències d’aquella tragèdia igual que es viuen la incertesa i la por.

Va ser un dia que va tenir, naturalment, la seva nit negra arreu del món. La nit que dura encara. Els diaris no van parar, els televisors es van omplir d’estupor i de dol, i Madrid es va anar apagant aquella nit com si el silenci fos part de l’estupor. Van tancar els bars i els restaurants, es va atenuar la vida enmig d’una incertesa que no tenia cognoms. En el meu cas, vaig tenir la sort que un restaurant concret, on hi ha ara el molt popular Mercato Ballarò, es mantingués obert, en espera d’uns amics, entre ells Javier Cercas, que anàvem a sopar amb Mario Vargas Llosa. Jo mateix havia fet la reserva perquè aquella nit s’ajuntessin allà aquests dos personatges de la literatura, un d’incipient, l’altre molt veterà.

Vargas Llosa vivia a Madrid, amb la seva dona, Patricia, i en aquells dies allà hi havia també la seva filla Morgana. Poc temps abans el peruà que anys més tard rebria el Premi Nobel de Literatura havia explicat en el seu article habitual d’El País la seva admiració per un llibre ara ja inoblidable, Soldats de Salamina escrit per Cercas i inspirat per la Guerra Civil i un dels seus protagonistes, Rafael Sánchez Mazas. A Vargas Llosa aquest llibre, editat per Beatriz de Maura a Tusquets, li havia arribat al seu retir d’estiu a Salzburg, i de seguida ell es va fer ressò amb l’entusiasme amb què el mestre remarcava el talent literari aliè. A aquest entusiasme es va ajuntar l’interès per conèixer-se i aquell dia, l’11S precisament, quan el món va fer un parèntesi, van quedar al restaurant on aquella nit Cercas esperava com un col·legial per abraçar el mestre.

Notícies relacionades

¿Centres de dades a Catalunya?

Junts, el PP i Vox

Testimonis d’aquella trobada van viure l’alegria amb què els dos escriptors, el veterà i el jove, van segellar allà l’entusiasme de l’amistat. Per sempre. El llibre es va obrir pas en gran part gràcies a aquella ressenya, i ara porta milers i milers d’exemplars venuts a les més diverses de les llengües i a la llengua amb què va néixer.

Ara Cercas és un veterà que, com Vargas Llosa, ha arribat a l’Acadèmia de la Llengua, és autor de llibres tan importants com Anatomia d’un instant o el que va dedicar al papa Francesc poc abans que aquest arribés a l’altre món... Ara Anatomia d’un instant s’ha convertit en l’essència literària del fet més important d’aquests temps, el record i el soroll del 23F. Enmig d’aquest espai que atrau una altra vegada a l’actualitat un llibre de Cercas, reviu de nou aquell Soldats de Salamina que el va anar fent l’escriptor que és. Vaig estar dimecres a la presentació de la nova edició d’aquest llibre inoblidable, editat per Random House. Hi era l’autor amb la seva editora, Pilar Reyes. Amb l’entusiasme que ha marcat la seva vida, Cercas va parlar de l’actualitat (aquest 23F…) i d’aquell llibre. "La novel·la", diu el seu autor, "no tracta exactament de la guerra, sinó de com i per què, moltes dècades després de conclosa la guerra, continua encara obrant sobre nosaltres". És conseqüència, també, de l’entusiasme i de la literatura que va marcar aquella nit l’11S en què es van trobar Vargas Llosa i aquell jove escriptor Javier Cercas.