"Pedri ho canvia tot"

El Barça va jugar a perdre, que és una manera com una altra qualsevol de treure una frase per dir el que va passar en la primera part del partit en què l’equip de Flick va estar a punt d’entregar la cullera.

Tan pesat va ser el joc blaugrana que semblava que l’equip s’havia quedat a la gespa de l’estadi després de la derrota davant l’Atlètic de Madrid. Els equips tenen de vegades aquesta manera de perdre havent cregut que estan guanyant. Aquell partit en què els atlètics van guanyar perdent va deixar exhausts els diferents representants del Barça: Pedri no va entrar al camp en la primera part, i tot i que ho semblés no va jugar Lamine, que era al mur de les lamentacions, buscant una manera de sortir del camp subreptíciament.

Altres jugadors, com Ferran, van fer el possible perquè se’ls veiés; en aquest cas, per cert, a Ferran se’l va veure un cop, i després se’l va veure anar-se’n del camp. L’actitud blaugrana es defineix millor tenint en compte la desgana que només es trencava quan l’Athletic posava en perill (infructuosament) el porter, que aquest sí que es va guanyar els diners que cobra.

Les lleis de Tegueste

Notícies relacionades

El Madrid guanya a Balaídos xutant només tres cops a porteria

Espanya compleix contra Ucraïna a l’‘exili’ d’Antalya

No hi va haver pietat per a ell, però ell tampoc va permetre que la pietat l’abandonés. Aquesta primera part el Barça l’ha de guardar dins d’una cambra de càmfora per ser utilitzada quan en els entrenaments siguin molt necessaris els badalls. És clar, tot desastre té una segona part, i aquesta sempre cau als peus, és a dir, en la intel·ligència dels peus i del cap, de Pedri, amb un joc que obeeix lleis divines criades a l’il·lustre poble de Tegueste.

Va posar ordre en el joc que el Barça no estava fent, va generar el que es diu futbol tot just arreglar-se la bota i va donar a Lamine l’oportunitat de despertar-se de la seva primera part en els llimbs. Juan Gabriel Vásquez, escriptor, potser el millor barcelonista nascut a Bogotà, i potser a qualsevol part, em va dir, quan va sonar el gol animat per Pedri: "Pedri ho canvia tot". No es tracta només de futbol, que és la matèria primera: es tracta de l’alegria de posar el joc a favor de la intel·ligència de jugar. Això és Pedri. La intel·ligència de jugar.