¡Cacauets contra Trump!

Però –¡oh, sorpresa!- el dimecres 21, a la seva arribada a Davos, va abaixar una mica el to. No faria ús de la força, només volia comprar "un tros de gel", com va passar amb Florida al segle XIX. I els danesos i europeus ho lamentarien si no cedien. I –¡més sorpresa!- el mateix dimecres a la nit, després d’una conversa amb Mark Rutte –molt criticat aquí, però que ha governat Holanda durant 14 anys i sempre en coalició-, va proclamar que havia arribat a un fantàstic acord sobre Groenlàndia, desconegut fins avui, i que retirava els aranzels extra del 10%.

Va ser una poc camuflada marxa enrere. Europa l’havia derrotat en la batalla de Groenlàndia. Només afirmant que no es rendiria i que la presa del "tros de gel" –territori OTAN– pel país més potent del pacte suposaria la mort de l’OTAN, un puntal de l’estabilitat mundial des de la seva creació el 1949. Sí, Europa ha guanyat... però amb el vent dels mercats a favor.

Alan Greenspan, president de la Fed durant 19 anys, va lamentar una vegada "l’exuberància irracional dels mercats", però la veritat és que –bombolles a banda– la irracionalitat política i econòmica els espanta. I quan el dimarts 20 va obrir Wall Street (dilluns va estar tancada per ser el dia de Martin Luther King), la borsa americana va perdre UN bilió de dòlars de capitalització. El dòlar es va depreciar (el 2025 ja va perdre un 10%), els bons americans van patir, i l’or i el franc suís es van continuar revaloritzant com valors refugi.

Els mercats accentuaven la seva desconfiança en el dòlar i la política de Trump. Ursula von der Leyen no és Bismarck, però tampoc és un Maduro qualsevol amb una caiguda que –legalitat internacional a part– només va haver de lamentar Pablo Iglesias... i aquella dreta que ha vist com Delcy Rodríguez passava de ser l’amiga de Zapatero a l’amiga de Trump. Trump va dir a Davos que les baixades de Wall Street només eren peanuts (misèria o cacauets) davant els seus èxits econòmics. Però, poc després, es va afanyar a rectificar. Ara les borses han corregit les seves caigudes, però hi continua havent desconfiança en el dòlar i l’or va fregar ahir els 5.000 dòlars l’unça, quan fa un any cotitzava a 3.000. El que un marxista primitiu atacaria com "el capitalisme financer internacional" desconfia de Trump.

I Trump té vanitat. No li va agradar gens que Mark Carney, primer ministre del Canadà, que ha presidit els bancs centrals del Canadà i Anglaterra (¿còmplices de Powell?), fos victorejat a Davos quan va dir que Trump ens portava a un món sense llei i més perillós, i que ell sol rebés aplaudiments de cortesia. Europa ha guanyat i està fent passos, tot i que a poc a poc, a la supranacionalitat. Cap a ser un Estat, o saber comportar-se com a tal.

Però el dia després de la batalla de Groenlàndia, el Parlament Europeu –en una estranya conjunció d’extrema dreta i extrema esquerra, més diputats Tutti Frutti que miren a l’agricultura pàtria– va votar enviar l’acord amb Mercosur, negociat durant 25 anys, als tribunals europeus per descarrilar-lo. Va ser només per 10 vots, però és ignorar que fer front al proteccionisme de Trump exigeix obrir mercats. I França i Alemanya – eix motor de la UE– no s’entenen igual que quan va néixer l’euro.

Notícies relacionades

El ministre que parla abans d’hora

Símptomes, no fatalitats

Zelenski –dolgut perquè la UE, que tot i que l’ajuda, no aconsegueix doblegar la volença que Trump té per Putin- ha dit una frase assassina amb una bona dosi de veritat: "Europa hauria de ser un autèntic poder global, però continua sent un bonic però fragmentat calidoscopi de petits i mitjans poders".

I l’arribada de l’extrema dreta als governs no la reforçaria. A Meloni... encara se la pot pair. Però Meloni a Roma i –Déu no ho vulgui– Marine Le Pen a París... Els edificis en construcció acusen les inclemències.