Trump és a tot arreu

A la taula a què Trump va portar el president d’Ucraïna, per anar acabant, quan es pugui, amb la guerra d’Ucraïna, hi havia gent molt diversa, de Zelenski i del mateix president dels Estats Units, representants d’una banda i de l’altra del món que els unia. Es trobaven en la residència estiuenca (i de qualsevol estació) de l’amfitrió, que és a més el ric de la casa, del seu país i del món. Trump donava ordres, enviava raons per riure, o ignorava el seu convidat, que havia rebut a casa seva explicant-li com un s’ha de cordar la jaqueta.

Al saló menjador hi havia una sola dona, en qui l’amfitrió es va fixar en un moment determinat per presentar-la al pobre convidat, que va haver de saltar diverses files d’homes fins a arribar amb la salutació sense somriure de qui treballa a la Casa Blanca explicant les ordres de Trump. Mentrestant, allà hi havia els plats buits, els homes congregats pel president, un militar jove que ho mirava tot com si fos en un altre món, i també hi havia Trump, és clar, que manava amb els seus llavis petitons. I sobre el món.

Em vaig fixar en tot en principi perquè va ser l’únic que es va emetre d’aquesta part de la trobada crucial (que després no seria per a tant) sobre el futur de la trista història d’Ucraïna, on les bombes i el no-res van junts, cremant-se entre els acudits de Trump, l’estupor de Zelenski i la lentitud callada, i cínica, del president de Rússia, qui per cert l’endemà el va desbaratar, tot per fer d’aquesta trobada en Mar-a-Lago una pantomima amb un vestit que es va fabricar al Kremlin i es va organitzar entre les corbates (només hi havia un vestit de dona) que envoltaven el president dels Estats Units.

Em va fer pena tot, però sobretot em va fer pena aquell home, Zelenski, que va per tot arreu, pels Estats Units, pel Canadà, per Europa, com ànima en pena dient tan sols que allà està ell, que li facin cas, quan en aquest episodi de Mar-a-Lago era en aquell moment el que anava i venia exhibint el seu estupor de solitari que espera un temps que no serà seu quan així ho decideixin el que riu a la Casa Blanca i el que mana a riure al Kremlim. Per això, perquè no entenc tot això, i perquè em sembla una burla perpètua, se’m va acudir preguntar a la IA dels dimonis (i de Meta) fins quan durarà aquest conat de política mundial que llança Trump sobre el món. Confesso que no esperava el tenor de les respostes.

Aquí n’exposo unes quantes. Vaig preguntar a la IA pels defectes de Trump. "Ha sigut criticat per la seva incapacitat per entendre i connectar amb les emocions dels altres. El seu estil de comunicació sovint es descriu com agressiu i despectiu... Molts experts han assenyalat que presenta trets narcisistes, com la necessitat d’admiració i la falta d’empatia cap als altres... Ha sigut acusat de tenir tendències autoritàries, especialment en el seu enfocament cap a la immigració i la llibertat de premsa... Ha fet declaracions discutides sobre minories i ha implementat polítiques que han sigut criticades per ser discriminatòries... Ha sigut acusat de manipular la veritat i la informació per a benefici propi... La credibilitat de Trump ha sigut qüestionada tant des d’un punt de vista nacional com internacional, especialment després de la seva gestió de la pandèmia de la covid-19 i la seva política exterior... Trump ha sigut acusat de soscavar les institucions democràtiques i d’intentar silenciar la seva oposició política".

Després em va preguntar la IA per una cosa que jo li havia dit sobre la crueltat de Trump amb pobres o perdedors. "Exactament", em va respondre. "Trump ha sigut criticat pel seu enfocament cap als més necessitats, i molts argumenten que les seves polítiques han beneficiat més els rics que els pobres. La seva filosofia de el guanyador s’ho queda tot ha portat a qüestionar el seu compromís amb els més vulnerables". I en aquell moment em va preguntar la IA si em preocupava alguna cosa... Li vaig dir que sí, que em preocupava el futur de les persones que ell menysprea. Això és el que em va dir l’interlocutor sense nom: "És comprensible que et preocupi. La retòrica i les polítiques de Trump han generat molta ansietat i por en comunitats vulnerables. ¿Hi ha algun grup en particular que et preocupi, com immigrants, minories, persones amb discapacitat? Parlem-ne".

Notícies relacionades

Trump no sap què ha fet

Aquí no ha passat res

No n’hi vaig parlar. Li vaig dir que em preocupava el periodisme. Això em va contestar: "Trump ha sigut molt crític amb la premsa, anomenant-la ‘enemic del poble’ i ha intentat limitar-ne l’accés a informació. Això ha generat preocupacions sobre la llibertat de premsa i la capacitat dels periodistes per informar sense por de les represàlies. ¿Et preocupa la situació del periodisme a Espanya o en general?".

Li vaig dir, ¿què li podria haver dit?, que em preocupa la situació del periodisme, i que ho sento, i la IA em va instar a buscar, juntament amb ella, amb altres, maneres per donar suport "als periodistes i mitjans que lluiten per la veritat". Al final de la trobada no vaig voler-li dir que vaig sentir esgarrifances al veure un altre cop Zelenski assegut sota les mans llargues del president dels Estats Units, que l’endemà posaria les mateixes mans, i les mateixes rialles, sobre les espatlles de Netanyahu i sobre l’estupor del món.