El futbol sense Lamine

Fermín homenajea la celebración de Lamine Yamal tras marcar al Getafe.

Fermín homenajea la celebración de Lamine Yamal tras marcar al Getafe. / Daniel González / Efe

2
Es llegeix en minuts
Juan Cruz Ruiz
Juan Cruz Ruiz

Periodista i escriptor

ver +

Les televisions que retransmeten el futbol contribueixen, amb els prolegòmens dels partits, a fer-nos creure que guanyar o perdre és un costum que prové del que ja ha passat: va guanyar el Barça, o va perdre el Barça, o qualsevol equip, fa una temporada, i en conseqüència ara segurament tornarà a passar el mateix. I la càmera ho explica amb fets que no són ciència sinó casualitats. Excepte en algunes ocasions, importants o casuals, es repeteixen resultats, però moltes vegades aquests resultats són conseqüència d’atzars que tenen a veure amb lesions, expulsions o excuses vaporoses que el futbol regala perquè sembli que les coses sempre s’assemblen quan en realitat estan en l’aire de les casualitats.

Aquest partit en què semblava que tot seria com altres vegades va tenir un aire nou, ja que el futbolista que va marcar un penal per al Barça en el partit anterior es va quedar de seguida, lesionat, a la infermeria. Aquest futbolista, Lamine Yamal, ja no serà a l’equip almenys durant dos mesos per un dolor que se li va manifestar quan acabava de convertir en gol un penal que va resultar fet per a la història: la primera lesió important de qui potser està preparat per ser el millor jugador del món.

Notícies relacionades

Tothom va poder veure aquell moment com a element major del seu pas per la vida i pel futbol. Jo el vaig veure, com a aficionat que soc, com si es trenqués el Barça de cop i volta. L’estupor va ser més que una manera de veure la caiguda d’un home jove: era la manifestació del plor d’un noi amb una desolació que inclou la tristesa i el dolor, la conseqüència de la ruptura greu d’un jugador que semblava de cristall de roca i ara resulta que només és de vidre.

La desolació de Flick va ser com la de qui no té recanvi. Però llavors va arribar la solució provisional, una alegria ben travada. Fermín va dedicar el gol al seu company lesionat. I després, quan el futbol ja formava part de la rutina i semblava que, potser, el Barça no estava tan bé, Rashford va fer el gol de la seva temporada: tranquil i veloç el va dedicar a l’equip i al seu company ara lesionat, un gol que té el valor d’una temporada.