Vito Quiles: el no-res i uns riures

No diu gran cosa: tan sols amenaça, rient. Em pregunto, sempre que el veig en aquest lloc que se suposa que és tan seriós, com és possible que se li permeti entrar allà on han d’estar o bé els periodistes de veritat o els convidats especials de qualsevol classe.

Com a periodista no exerceix, la veritat, perquè no és adequat, pel que fa, pel que no diu, pel que plora o pel que es burla. Res del que resulta important per a aquest ofici que no exerceix sinó que roba: és mentida, és un home mentida, i això fa mal. Li deixen que faci mal.

El Partit Popular el va deixar entrar en les eleccions aragoneses, i va fer malament, o almenys va desfer una cosa que se li suposava a aquest partit: la necessària serietat dels seus portaveus, que almenys s’asseuen a l’hemicicle, diuen coses que ningú els pot retreure perquè estan avalats per la immunitat, diuen coses que no valen la pena, o que potser tenen les seves raons... Però, ¿Quiles? ¿Qui és Vito Quiles per formar part d’aquest món dels que aspiren, i és legítim, a presidir el futur d’Espanya?

A mi em fa ràbia que la paraula Espanya, igual que la paraula democràcia, s’associï amb aquest personatge que va per la vida destrossant la realitat del que passa perquè la gent cregui que el que passa és això que ell fa.

L’últim que ha fet, amb les felicitacions imprudents del PP, és provar d’humiliar la dona del president del Govern. Ho ha fet, a més, amb traïdoria, fora de tot avís, bolcant en forma de preguntes insults o parainsults amb què s’ha volgut riure d’aquesta senyora, dona del president, i de la realitat a què en tot cas obliga el sentit comú: vostè pregunta si té alguna cosa a preguntar, si és que es declara periodista; no empènyer, preguntar. Però si vostè és un perdulari que el que vol fer és soroll, faci’ns a tots el favor d’anar-se’n per una altra sendera.

Els éssers humans, els coneguts i els desconeguts, han de ser respectats sempre. Sense excepcions, perquè ni els jutges poden obliterar el respecte als qui jutgen, tinguin raó o no la tinguin. Des de fa anys, Vito Quiles està sent roí, desastrat, està obligant persones notables a amagar-se’n per si apareix, així que l’única cosa que aconsegueix és acovardir qui jutja de manera horrible per tal de buscar una culpa que només hauria de verificar la justícia .

Notícies relacionades

¿El Dia del Treball és només dels sindicats?

Dia de la Mare sense mare

I la justícia no la verifiquen els falsos periodistes, i tampoc els periodistes veritables, ni els que van per allà com si fossin enviats d’un déu dolent per resoldre el que no ha passat per la verificació dels jutges o del sentit comú. Els culpables del que fa aquest perseguidor de cop dur són els que li riuen la gràcia que no té. Ell porta pel món vestits de jove que vol assolir, amb la seva capacitat innoble d’associada a la maldat, la fama pròpia i el descrèdit d’altres.

Riure el que fa està en contra del factor humà. Si no se’n va d’aquest hemicicle de la vida, per dir-ho així, aquest home que no forma part del que requereix l’obligació de respectar, és millor que es facin de banda els que ara li riuen les gràcies perquè, a la fi, es netegi l’aigua que aquest home deixa enrere.