Editorial

La guerra atia la polarització

L’amenaça d’una extensió del conflicte no ha suscitat un tancament de files entre els partits

2
Es llegeix en minuts
La guerra atia la polarització

José Luis Roca / EPC

Tenint en compte que dos de cada tres espanyols estan en contra de la guerra de l’Iran, i que aquesta suposa, per a Espanya, un cost diari de 5.000 milions d’euros, segons estimacions del Govern, es podia esperar que el debat d’ahir al Congrés dels Diputats sobre el conflicte fos sobre matisos. Més sobre com afrontar les seves conseqüències que sobre la guerra en si mateixa. No va ser així, i no només perquè el paquet de mesures proposat pel Govern es presentarà avui, en una nova sessió. L’amenaça d’una extensió del conflicte no ha suscitat un tancament de files en defensa dels interessos d’Espanya. Al contrari, la guerra ha servit per atiar la polarització política que caracteritza la vida parlamentària. Amb insults dignes dels moments més memorables, o lamentables, d’aquesta legislatura. Les vacil·lacions sobre la guerra de l’Iran que fins ahir havia tingut el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, han sigut aprofitades pel president del Govern per intentar col·locar-lo en l’estela del suport a la guerra de l’Iraq que va assumir José María Aznar el 2003. Coneixedor del preu que el llavors president Aznar va pagar per alinear-se amb George Bush i Tony Blair, Pedro Sánchez no va buscar atraure l’oposició, sinó que va intentar explotar els seus silencis com signes de complicitat. No obstant, Núñez Feijóo no és Aznar i en la seva rèplica es va sumar al "no a la guerra", afegint-hi un "no" a la continuïtat de Sánchez a la Moncloa.

S’han de veure les conseqüències d’aquest canvi de posició del Partit Popular. De moment, hauria de contribuir a facilitar l’aprovació, avui, del primer dels decrets que el Govern presentarà per pal·liar els efectes de la guerra sobre empreses i consumidors. En principi, el Govern té assegurada la votació, després de l’anunci del suport que Junts va anticipar en el debat d’ahir, atribuint-se’n l’autoria. Malgrat l’abstenció de Podem, que considera el decret una concessió a la dreta, pot obtenir 173 vots, enfront de 171, tot i que el PP hi votés en contra. No obstant, seria positiu que els populars almenys s’abstinguessin, d’acord amb l’acollida favorable del decret per part de l’opinió pública, en particular pel que fa a la rebaixa dels carburants. En tot cas, la seva previsible aprovació només permetrà maquillar la posició compromesa que el PSOE té a la Cambra baixa. Necessitat de vots procedents a la seva dreta i a la seva esquerra, l’Executiu ha hagut de recórrer a un exercici d’enginyeria parlamentària, presentant avui aquest decret, i més endavant un altre, de signe ideològic oposat, sobre mesures relacionades amb l’habitatge, que van exigir els ministres de Sumar en l’últim Consell de Ministres i que té poques possibilitats de ser aprovat pel Congrés. Com s’ha pogut veure en els últims dies, la guerra de l’Iran confronta les forces polítiques a tot Europa. No obstant, a Espanya ho fa amb especial cruesa, pel record del 2003, perquè les relacions amb els Estats Units tenen una singularitat històrica diferent de la d’altres països europeus, i perquè la polarització domina la vida política, atiada també per la successió d’eleccions autonòmiques dels últims mesos.