Combatre el pessimisme econòmic

En aquest article proposo rebatre amb dades algunes de les afirmacions que es fan tot sovint i que contribueixen a assentar aquest pessimisme. La primera: el creixement de l’economia espanyola només s’ha basat en la immigració. La segona: continuem ancorats en un model productiu de baix valor afegit. La tercera: som un país cada vegada més endeutat.

L’ocupació immigrant explica únicament la meitat del creixement del PIB entre el 2022 i el 2024. L’altra meitat es reparteix entre l’ocupació nacional (30%) i l’augment de la productivitat per hora treballada (20%). Malgrat que encara tenim una productivitat més baixa que no pas la zona euro, la diferència comença a reduir-se gràcies al creixement que s’està observant des de començaments del 2024 (del 6,4% acumulat fins al tercer trimestre del 2025).

Aquest creixement de la productivitat ha anat agafat de la mà d’un auge inversor dins del sector empresarial després d’anys d’atonia. Amb l’ajuda o sense dels fons Next Generation, la veritat és que les empreses, animades per les favorables expectatives econòmiques, han desempolsegat els seus projectes d’inversió. I, a més a més, el 20% de tota aquesta inversió ha anat destinada a actius immaterials (tecnologia, R+D, propietat intel·lectual, disseny, marca, etcètera), la qual cosa incidirà positivament en la productivitat futura. El 2025 la inversió immaterial és un 44% superior a la del 2019, mentre que la inversió material (la resta) se situa tan sols un 7% per sobre.

En el model productiu també s’observen canvis recents. El sector de serveis no vinculats al turisme, que inclou les TIC, activitats financeres, immobiliàries i altres activitats professionals, ha crescut fins a arribar a una taxa que dobla la del conjunt de l’economia en els últims cinc anys. Aquests serveis expliquen més de la meitat de l’avenç del PIB registrat en aquest període. La competitivitat exterior d’aquest sector és lluny de dubte, perquè les exportacions de serveis no turístics ja aporten un saldo positiu en la balança exterior gairebé tan elevat com els serveis turístics. Que un sector que dona feina principalment a treballadors qualificats amb salaris superiors a la mitjana hagi passat de representar el 12% de l’ocupació total el 2000 al 19% el 2024 constitueix una bona notícia.

Aprofitar el període de bonança

Finalment, Espanya és un país que cada vegada està menys endeutat. Tant les famílies com les empreses han aprofitat el període de bonança econòmica per reduir el deute que acumulaven, mentre que el sector públic l’ha augmentat en termes absoluts, tot i que en relació amb el PIB també s’ha reduït.

Notícies relacionades

Carbó per als contaminants

Tragèdies imaginàries

De fet, el sector públic ha tret profit del creixement econòmic i de la no-deflactació dels trams de l’IRPF. Els ingressos tributaris han registrat un increment acumulat del 52% entre el 2019 i el 2025 (del gener a l’octubre). Aquests ingressos han permès continuar amb les polítiques socials i, alhora, s’ha reduït el dèficit públic fins a situar-lo per sota del límit del 3% del PIB que fixa el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE.

En resum, doncs, són uns bons elements per mirar de teixir un any 2026 en què s’haurien de consolidar totes aquestes tendències. No es tracta d’un excés d’optimisme, sinó del que mostren les dades. Les mateixes que ens recorden que encara tenim grans desafiaments per afrontar, com per exemple l’habitatge, la falta de personal en les empreses i un excés de burocràcia que limita els projectes empresarials, per esmentar-ne tan sols uns quants.