La tribuna
El que està ben fet ens defineix
Les empreses industrials continuen donant mostres d’enorme resiliència, ja que han surfejat amb èxit les crisis que han viscut els últims cinc anys
El sector industrial és imprescindible per guanyar autonomia estratègica, per avançar en innovació i per garantir la cohesió territorial i social al nostre país
Lo bien hecho nos define ha sigut el lema enguany del Congrés Nacional d’Indústria que es va celebrar a Bilbao els dies 4 i 5 de febrer, amb presència inaugural del Rei i clausura del president del Govern.
Dos dies intensos en què es va poder comprovar que Espanya té una base industrial sòlida, formada per poques grans empreses tractores (campions nacionals) i moltes altres empreses mitjanes especialitzades en vetes de mercat, en què són altament competitives (campions ocults).
L’evolució recent del sector industrial espanyol és favorable. El president Sánchez va celebrar que el 2025 hagi sigut l’any més positiu per a la creació d’ocupació en el sector industrial aquesta dècada. Aquesta afirmació, però, pot sonar triomfalista quan l’anàlisi l’ampliem a tres variables més, que són fonamentals perquè la creació de riquesa es tradueixi en progrés econòmic i social. Aquestes tres variables són l’evolució de la productivitat, els costos laborals unitaris i la despesa en R+D.
Comencem per la productivitat. El 2025, el valor afegit brut (VAB) en el sector industrial manufacturer va créixer un 2,3%, mentre que l’ocupació ho va fer en un 3,6% i les hores treballades un 2,4%. Per tant, la productivitat per treballador va disminuir un 1,3% (la diferència entre el creixement del VAB i de l’ocupació) i la productivitat per hora treballada es va quedar estancada (diferència entre el creixement del VAB i de les hores). Els dos indicadors de productivitat han tingut més mal acompliment en el sector industrial que el que mostra el conjunt de l’economia.
Continuem pels costos laborals. El 2025, la remuneració per assalariat en el sector manufacturer va créixer un 3,6%, mentre que la productivitat per treballador va disminuir. El resultat es tradueix en una pèrdua de competitivitat exterior, ja que creixen més els costos salarials que no pas la productivitat.
Tercera variable: l’esforç en innovació que facin avui les empreses en determinarà la productivitat futura i, amb això, la possibilitat de pagar més bons salaris. En aquest flanc l’evolució és més positiva. La despesa en R+D del sector empresarial va créixer un 38% entre el 2021 i el 2024, per sobre del 29% que va augmentar el PIB en el mateix període. Per tant, l’esforç empresarial en R+D en relació amb el PIB ha augmentat fins al 0,84%, si bé encara som lluny d’arribar a la mitjana de la UE (1,47%).
En el costat de les bones notícies, cal destacar la resiliència que mostren les exportacions de productes industrials a les pujades aranzelàries. Les exportacions de béns van créixer un 0,6% en valor durant el període gener-novembre del 2025 (1,8%, si n’excloem els productes energètics), amb una reconfiguració geogràfica significativa. Mentre que les exportacions als EUA van disminuir un 7,9%, les destinades a la Xina van augmentar un 5,6%. De fet, tota la pèrdua d’exportacions cap al continent americà ha sigut compensada amb un creixement del mercat asiàtic i africà, i el continent europeu és el que ha aportat la resta del creixement. Des del punt de vista sectorial, destaca el sector de l’alimentació, amb un increment de les exportacions del 4%, i el sector químic, del 6,2%, mentre que les exportacions d’automòbils es redueixen un 7,8%.
Tot i les bones xifres, gran part de l’increment és per l’augment de preus, no per vendre més mercaderies. Però si l’increment de preus és sinònim de més qualitat, benvingut sigui.
Les empreses industrials continuen donant mostres d’enorme resiliència. Han surfejat amb èxit les crisis que han viscut els últims cinc anys (pandèmia, ruptura de cadenes globals de producció, augment del cost de l’energia i transport per la guerra d’Ucraïna, pujada d’aranzels als EUA i competència xinesa en productes d’alta gamma).
Continuem apostant per fer bé les coses. Per invertir, innovar i formar els nostres treballadors. La indústria no solament és el 16% del PIB espanyol; és el pilar sobre el qual se sustenta una bona part dels serveis (tecnologia, transport, logística, disseny i ciència). El sector industrial és imprescindible per guanyar autonomia estratègica, per avançar en innovació i per garantir la cohesió territorial i social al nostre país.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
