Reformar abans de retallar

Davant aquesta realitat, el sector públic només té dues opcions: reformar per ser més eficient o retallar. A diferència del que està passant als Estats Units o l’Argentina, on s’estan aplicant retallades dràstiques en l’administració pública, els països europeus democràtics estan apostant per reformar-la. Un repte gens fàcil, amb poc rèdit electoral a curt termini, però urgent i fonamental per augmentar el potencial de creixement, ja que les relacions entre empreses i administració s’han deteriorat fins a convertir-se en un dels principals obstacles per a la inversió i la creació de riquesa.

Durant masses anys, l’administració catalana i espanyola ha mirat cap a una altra banda. El deteriorament ha arribat a un punt insostenible: teranyina normativa, inseguretat jurídica, hiperburocràcia defensiva, desmotivació dels treballadors públics i pèrdua de qualitat en l’atenció ciutadana. El diagnòstic és conegut i l’objectiu de la reforma clar: fer-la més fàcil, més àgil, més tecnològica i més professional. Des del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), que agrupa deu entitats de la societat civil catalana, fa més d’una dècada que reclamem amb insistència aquesta reforma. Catalunya compta avui amb un Govern amb voluntat política i un equip tècnic compromès per abordar-la.

El Govern d’Illa ha posat en marxa un Pla de xoc i va encarregar a un grup d’experts (CETRA) l’elaboració de propostes amb què hem estat treballant durant 10 mesos. Al novembre de 2025 vam lliurar el document, que el president Illa va assumir com "el pla del Govern".

El document inclou 50 mesures concretes i viables, algunes només depenen de la Generalitat i d’altres hauran de passar el tràmit parlamentari, com la llei del directiu públic professional, la llei de simplificació en l’àmbit urbanístic i ambiental, la llei d’ocupació pública o la llei d’organització. D’entre totes les mesures, algunes seran palpables ràpidament per la ciutadania (com l’eliminació de la cita prèvia, la xarxa d’oficines d’atenció ciutadana i l’agilització de certs tràmits), d’altres seran palanques d’un canvi que serà visible en 2-3 anys (nou sistema de selecció), i les reformes més profundes (com la direcció pública professional) es notaran en futures legislatures.

Els propers 10 anys, el 24% dels treballadors públics es jubilaran. Aquesta renovació és una oportunitat per redefinir el model de selecció, incorporar competències digitals i atraure talent innovador.

Fer tràmits avui és una cursa d’obstacles per a les empreses: demanar una llicència d’obres, un permís ambiental, una subvenció o presentar-se a una licitació pública. En l’era de la IA, el potencial d’automatització és enorme, però és necessari simplificar abans de digitalitzar. La IA pot ajudar a gestionar subvencions, concedir llicències, predir impactes i avaluar polítiques. Per això, necessitem empleats públics formats en tecnologia i disposats a impulsar canvis transformadors.

Notícies relacionades

Un segle de merda

Toca ‘melonitzar’ Abascal

La reforma ha de ser un procés continu que durarà les properes dècades, i cal que tots els partits polítics estiguin compromesos a donar-hi suport. També cal que s’hi sumi el Parlament de Catalunya, ja que una llei no pot trigar fins a dos anys a veure la llum. L’objectiu no és només modernitzar allò obsolet, sinó millorar la qualitat dels serveis públics i prestigiar l’administració, que és l’única manera de legitimar el poder públic davant els corrents que defensen les retallades de serveis públics.

Som a l’inici del camí i els resultats trigaran a fer-se notar. Però si el lideratge polític és sòlid i els professionals públics s’impliquen, es pot generar una dinàmica positiva que retroalimenti el canvi. La magnitud del repte és enorme, però el transatlàntic comença a moure’s, ara cal posar velocitat i direcció..