El biaix de gènere en salut costa vides

La biomedicina ha documentat diferències entre sexes en l’evolució clínica de nombroses patologies. La pionera a denunciar-ho a Espanya ha estat la metgessa Carme Valls. L’OMS també ha parat atenció en la bretxa de gènere que afecta especialment les malalties cardiovasculars, la primera causa de mort femenina a escala mundial. En l’imaginari col·lectiu s’associa l’infart al dolor toràcic i al braç esquerre, mentre que les dones presenten símptomes diferents, com dolor abdominal, dificultat per respirar, nàusees i fatiga. La manca de reconeixement d’aquests senyals d’alarma explica l’increment de mortalitat femenina després de patir un ictus.

La prescripció farmacològica és un altre àmbit en què l’absència de perspectiva de sexe genera riscos per a la salut femenina, ja que dosis definides sobre patrons masculins poden comportar sobredosis en dones, atesa la diferent composició corporal o la velocitat de filtratge renal.

Els biaixos s’estenen igualment als trastorns del neurodesenvolupament. En el TDAH o l’Asperger, la presentació femenina és menys disruptiva que en homes i es pot manifestar amb desorganització, distracció o introversió. Això fa que no sigui tan detectat pel sistema educatiu i sanitari. Segons un estudi del Regne Unit (2012), només el 8% de les nenes amb síndrome d’Asperger van obtenir el diagnòstic abans dels sis anys, enfront del 25% dels nens.

Davant d’un episodi de dolor, la resposta terapèutica també acostuma a ser diferent. Als homes se’ls sol receptar analgèsics, mentre que les dones tenen més probabilitats de rebre antidepressius perquè el dolor és catalogat d’emocional.

Paral·lelament, moltes malalties que afecten principalment les dones continuen infrafinançades i poc investigades. La síndrome premenstrual, la menopausa, les condicions de salut materna, el càncer de coll uterí i l’endometriosi constitueixen el 14% de la càrrega de salut de la dona, però van rebre menys de l’1% del finançament mundial de recerca, cosa que va impulsar la bretxa de salut femenina entre el 2019 i el 2023. La desigualtat és tan notable que hi ha cinc vegades més estudis sobre la disfunció erèctil que sobre la síndrome premenstrual.

El desequilibri pot amplificar-se en el futur amb l’ús de la IA en les proves diagnòstiques. Si els algoritmes s’entrenen amb dades no representatives per sexe, corren el risc de reproduir i consolidar els biaixos ja existents.

Notícies relacionades

Invitacions al desordre

L’ànima i la sintaxi

La superació d’aquest problema exigeix un canvi estructural que integri la perspectiva de gènere en tot el cicle del coneixement sanitari, començant per la universitat i continuant amb els assajos clínics, en què les dones representen tan sols el 22% dels participants en fase 1. Cal que la recerca competitiva prioritzi projectes que analitzin diferències biològiques per sexe. Sense dades i guies pràctiques actualitzades, no hi haurà canvis. Finalment, els indicadors de salut han de mesurar no només la longevitat, sinó també els anys viscuts amb mala salut, les baixes laborals i la dependència, tot amb una perspectiva de gènere al llarg del cicle vital.

Corregir el biaix de gènere en l’àmbit de la salut és una condició indispensable per avançar cap a una igualtat plena i efectiva. L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) ha incorporat aquesta perspectiva en els seus indicadors i ha evidenciat que, en els darrers anys, la salut de les dones ha empitjorat més que la dels homes. A Catalunya, les dones viuen cinc anys més que els homes amb mala salut i presenten un grau més alt de medicalització i diagnòstics d’ansietat. Segons el World Economic Forum, reduir un 25% el temps que les dones passen en mala salut al món no només milloraria la qualitat de vida de milions de dones, sinó que faria augmentar el PIB mundial en 1 bilió de dòlars el 2040 ¿Calen més arguments.