El Xile de les batzegades

Les anteriors presidencials, les del 2021, les va guanyar Boric amb una coalició d’extrema esquerra, que volia enterrar el neoliberalisme i una Constitució progressista, amb el 55,8% davant el mateix Kast, que es va quedar amb el 44% després d’haver guanyat la primera volta. Ara Kast i Jara es diuen disposats a col·laborar i Kast no arriba a la majoria parlamentària. Però...

Xile ha tingut grans oscil·lacions entre la democràcia i l’extremisme. El 1970 va guanyar les presidencials el socialista d’esquerres Salvador Allende, que va ser enderrocat pel tristament famós cop militar de Pinochet el 1973. Allende va tenir el 36% dels vots i va ser elegit perquè al Parlament la democràcia cristiana, tot i les pressions, va votar per ell quan podia haver-ho fet pel conservador Jorge Alessandri, que havia obtingut el 35%. Però l’"entusiasme revolucionari" va fer que Allende –malgrat el seu suport limitat– iniciés una "marxa al socialisme" que va acabar amb el sagnant cop militar. El sociòleg francès d’esquerres, Alain Touraine, que era a Xile, va escriure un dietari Vida y muerte del Chile popular, en què es veia que allò acabaria molt malament. Llavors, a Itàlia, el comunista Enrico Berlinguer va prendre nota i va proposar el compromís històric amb la democràcia cristiana.

El cop de Pinochet va ser terrible i va portar una gran repressió, però el 1988, quinze anys després i d’acord amb la constitució pinochetista, va convocar un referèndum per continuar set anys més en el poder. El seu balanç econòmic no era dolent, però –contra pronòstic– va perdre el referèndum i es va retirar el 1990.

I va tornar la democràcia, amb una Constitució pactada i amb l’elecció d’un president democristià. I Xile va tornar a ser una democràcia normal amb alguns presidents socialistes, com Ricardo Lagos i Michelle Bachelet. Però el règim distava de ser perfecte i un esclat social ho va fer naufragar el 2019. L’any anterior Sebastián Piñera, líder del partit conservador i un dels homes més rics del país, havia sigut elegit còmodament amb el 57%, però una vaga per l’alça del preu dels transports públics i la carestia de la vida va provocar una gran onada de protestes. I Piñera va acabar el seu mandat obrint un període constituent, encarregat a una Convenció triada en la qual l’extrema esquerra era majoritària.

I el 2021 Boric va ser elegit president amb un programa radical, que volia enterrar tots els anys –de 1990 fins aleshores– de "democràcia condicionada pel pinochetisme". Una altra vegada la il·lusió revolucionària. Però la Constitució progressista proposada per Boric i la Convenció va ser derrotada el 2022 pel 62% dels vots. L’impuls revolucionari s’havia esgotat. I una altra Constitució –de signe conservador– també va naufragar el 2023. Així, Boric ha acabat el seu mandat moderant el seu discurs i admetent que el capitalisme no es pot acabar tan alegrement, com va prometre el 2021.

Notícies relacionades

Atacar no és la millor defensa

Dedica’t als llagostins

Ara –la tercera vegada que és candidat– ha guanyat Kast, l’extrema dreta que no es declara pinochetista, però diu que la seva dictadura va tenir coses positives. El seu programa prioritza l’ordre –les enquestes diuen que és el que més preocupa–, amb presons de màxima seguretat, l’expulsió d’immigrants –tot i que molts són veneçolans que no han de ser de Maduro– i una forta retallada de la despesa social. ¿Com el veí Milei?

Està ben clar que l’aposta revolucionària de Boric no ha sigut un èxit. ¿Digerirà Xile l’extremisme conservador de Kast que ha derrotat l’esquerra i liquidat a la dreta convencional? L’únic cert és que Xile ha tornat a les batzegades. Però ara, afortunadament, sense violència.