¿I l’altra moció de censura?

Tots els partits que estan –o estaven– en l’acord de la investidura parteixen de dos paràmetres que determinen la seva estratègia: un, que la dimensió dels escàndols de corrupció que assetgen Pedro Sánchez és insostenible i els pot arrossegar; l’altre, que tanmateix no hi ha una sortida possible, atès que ningú pot empassar-se el gripau d’una moció de censura amb Vox. En conseqüència, l’equació que plantegen es binària: o anar a eleccions, i perdre bous i esquelles; o resistir a la Moncloa, malgrat la ferum que emana de les seves clavegueres.

Aquesta és, fa no fa, la lletania que repeteixen des de Sumar fins a Podemos, des d’ERC fins a Bildu i des del PNB fins a Junts: no poden forçar la caiguda del govern, perquè no volen ser els facilitadors d’un govern PP-Vox. És cert que Junts ha estat el partit que més ha tibat la corda amb una ruptura que ha dificultat molt el marge de maniobra de Pedro Sánchez. Però fins i tot en aquest cas, la decisió no suma en la caiguda del govern, perquè tampoc suma en favor d’una moció. Ergo, la ruptura de Junts té un valor polític indiscutible, però alhora és inútil en termes pràctics.

Ni amb Sánchez, ni contra Sánchez, repiquen uns i altres mentre rodolen en la roda del hàmster, i, incapaços d’assumir decisions que canviïn el curs dels esdeveniments, deixen el panorama polític en estat catatònic. Mentrestant, les detencions dels cercles més íntims del poder cauen en barrena, i els escàndols augmenten a mesura que es coneixen les relacions espúries, les xarxes de corrupció, l’ús fraudulent de les institucions públiques i un ball de xifres de la presumpta corrupció que seria indecentment astronòmic. Amb els Ábalos, els Cerdán, les Leires, els SEPI i la resta del clavegueram ja no serveix l’argument del lawfare que podia tenir cert èxit amb el cas Begoña o el del fiscal general. Només faltava que comencés a aflorar la pus de Veneçuela per entendre que la infecció és tan massiva que pot ser l’escàndol de corrupció més gran des de la transició. "És un Gürtel al quadrat", diuen els connaisseurs de la cosa, i avisen que això només ha començat. I tot plegat, sense comptar la fastigosa plaga de mascles del socialisme feminista i la bragueta fluixa que apareixen de sota terra.

Notícies relacionades

Desconeguts i diferents

Sánchez es posa en ‘mode Rajoy’

Amb aquesta situació tan inadmissible, acceptar el capteniment de Pedro Sánchez, fent veure que tot això no va amb ell, que no passa res, que no són els seus, que ja se sap, les pomes podrides…, és una vergonya majúscula. És tal el despropòsit d’amics del primer cercle que estan sota sospita d’una corrupció massiva i sistèmica que és inacceptable que el president de govern, l’home que els ha col·locat, els ha mantingut i els ha donat la clau del poder, faci ara veure que no sabia res. Tots "desconeguts", diu el manual de resistència de Sánchez, en un procés que, si no va amb cura, el durà a no conèixer ni la seva dona. Que en aquesta situació, Sánchez faci com qui sent ploure, és una burla a la cara de la ciutadania, una bomba de temps als militants del seu partit, i un descrèdit monumental a la política. Sánchez se’n ha d’anar. Ja no hi ha cap justificació per a mantenir-se en el càrrec.

La qüestió és com, es pregunten els que defensen l’equació de l’inici de l’article: eleccions o resistència, però en cap cas moció PP-Vox. Resposta possible: forçar una auto moció de censura, és a dir, una moció de censura amb un candidat del PSOE que estigui fora del podrimener. D’aquesta manera aconseguirien evitar eleccions, mantenir el govern, i assumir les responsabilitats que l’escàndol exigeix. Per què Junts, que és qui diu que vol trencar, no repta Sánchez a una moció d’aquesta naturalesa? O per què no ho demana algun dels més rondinaires, com la Yolanda o en Junqueras, que parlen molt de regeneració i es mostren escandalitzats, però no fan res de res? O tal vegada el propi Sánchez, que faria un favor al seu partit si assumís les responsabilitats que li corresponen. Al capdavall, si es fes una moció d’aquesta naturalesa, ja no hi hauria "por" de Vox, ni cap dels arguments que fan servir com a excusa per no aixecar el cul de la poltrona. L’escàndol és indecent i la situació és insostenible, la resta és retòrica.