La tribuna
‘Sostenella y no emmendalla’
La Conselleria d’Educació no ha fet res bé, i ara el conflicte és enorme. I no ha crescut perquè el col·lectiu docent sigui especialment conflictiu, sinó per aquesta tendència a la supèrbia del poder
Hauria sigut bonic saber què haurien dit CCOO i la UGT si la decisió d’enviar la policia a una assemblea de mestres l’hagués pres el PP o Junts, per ajustar-ho a Catalunya
La versió original de l’expressió castellana que remet a la idea de l’honor per damunt de la raó no era sostenella sinó defendella, si més no en el text primigeni de Guillén de Castro de principis del segle XVII. Diu el Conde Lozano a Las mocedades del Cid, després d’haver fet una acció contra el pare del Mio Cid que sap que és reprobable: "Esta opinión es honrada./ Procure siempre acertalla/ el honrado y principal;/ pero si la acierta mal,/ defendella y no enmendalla". És a dir, per damunt de qualsevol circumstància, la decisió presa s’ha de mantenir més enllà de la incorrecció, l’error o la maldat que representi.
No sé si la consellera Niubó és docta ens els textos clàssics sobre l’honor i l’honra, per bé que, si en tingués l’interès, abans li recomanaria la sàtira descarnada de Valle Inclán, que no pas el "teatre de l’honor" de Calderón. Llegir Los cuernos de don Friolera cura moltes ximpleries. Però lectora o no lectora, el fet és que la seva tendència a l’error la fa apta per formar part de la trilogia del Martes de Carnaval.
Error rere error, cadascun pitjor que l’anterior. Dit en síntesi: la Conselleria d’Ensenyament no ha fet res bé, i ara el conflicte és enorme. I no ha crescut perquè el col·lectiu docent sigui especialment conflictiu (més aviat acumula paciència bíblica), sinó per aquesta tendència a la supèrbia del poder, incapaç d’esmenar allò que era manifestament forassenyat.
La primera jugada ja va ser perversa: intentar colar un pacte sobre ensenyament signat amb els dos sindicats minoritaris entre el professorat, tot deixant fora el sindicat que històricament els representa. Ras i curt, Niubó ho va maniobrar tot amb els amiguets de CCOO i UGT, menyspreant la USTEC (i d’altres sindicats), que consideraven inacceptable l’acord proposat. Després, es va negar a reobrir negociacions, malgrat l’evidència del conflicte que s’anunciava, en un sostenella més propi de la fatxenderia del càrrec que de la intel·ligència política. I per acabar de reblar el clau, lluny de cercar alguna via de negociació que calmés el problema, el Govern es va dedicar a espiar les assemblees dels professors, fent servir els Mossos d’Esquadra. És a dir, no només no va treballar per resoldre el conflicte, sinó que hi va afegir més conflictivitat amb una decisió que atacava drets fonamentals. Com és possible que, en lloc de protegir el drets de reunió i de vaga, enviï la policia a vulnerar-los? I com és possible que el Govern encara no hagi donat cap explicació mínimament sostenible a una acció que és més pròpia de Corea del Nord que no pas d’una Catalunya democràtica? En aquest sentit, els balbuceigs que han proferit des de la Conselleria d’Interior per intentar vendre la "normalitat" de la decisió han estat més patètics que el silenci.
Per cert, hauria estat especialment bonic saber què haurien dits els CCOO i UGT, si la decisió d’enviar policia a una assemblea de mestres l’hagués pres el PP o Junts, per ajustar-ho a Catalunya. L’escàndol hauria estat monumental. Tant, com monumental és la vergonya del seu silenci. Espien els professors que volen fer vaga, i els sindicats que diuen representar-los, queden muts. Muts i retratats.
Sumats els errors i multiplicats, el sostenella persisteix incomprensiblement, amb el Govern negant-se a revisar l’acord que va signar amb uns sindicats que només representen el 25% dels mestres. És a dir, convoca la taula sectorial per a aquest dijous, però ja avança que no en tocarà ni una coma, de manera que el 75% contrari a l’acord no tindrà dret a esmena. Mentrestant, avui està convocada la primera de les 17 jornades de vaga que han anunciat els sindicats, i no sembla que estiguem a prop d’una resolució. I, per acabar de complicar la situació, està en l’aire la decisió de la conselleria d’enviar policies als centres educatius, una altra iniciativa altament inflamable. És a dir, la conselleria que ens hauria de garantir més rigor i professionalitat, no endebades parlem de l’ensenyament, nucli central de la salut d’una societat, és la conselleria que erra, manipula, complica, s’obceca i a sobre espia. Un no emmendalla obtús que recorda la frase de Manuel Azaña: "L’error en política és un delicte; la rectificació, una claudicació"..
