Després de dues setmanes negres, Sánchez va comparèixer ahir davant de la premsa. Va assegurar que el balanç del seu Govern és molt positiu i acabarà la legislatura. És com si cregués l’enquesta del CIS del divendres que li dona nou punts d’avantatge sobre el PP. Però, si fos així, ¿per què no convoca eleccions i acaba amb la gran angoixa politicomediàtica que ens envaeix? Sap que el CIS menteix i vol seguir. Esperant... no se sap què.
Balanç. Cert que el PIB, l’ocupació, els beneficis de les empreses i l’Ibex (ahir va batre els 17.000 punts) van bé. Cert que la reforma laboral i l’augment del salari mínim han corregit desigualtats. Cert que Catalunya està més desinflamada i normalitzada que quan va arribar al poder. Però el problema de la vivenda ha empitjorat i les mesures –control de lloguers, externalització de la protecció social als propietaris– potser ajuden a curt termini, però no corregiran l’escassetat de vivenda davant una demanda que creix. I amb moltes competències en les comunitats autònomes, tot el que no passi per alguns pactes amb el PP –que mana en la majoria d’autonomies– serà poc efectiu. I el clima de confrontació –ningú és l’únic culpable– fa impossible reformar la llei del sòl (els socis del PSOE no volen) i, més greu, emmetzina la vida de les Institucions.
Però el gran problema de Sánchez no és el balanç sinó l’enfonsament de la seva autoritat i credibilitat. La coalició de la investidura ha mort. I no es refarà perquè Junts i Podem no volen. El gran anunci d’ahir és el bo universal de 60 euros (30 per als joves) per viatjar per tot Espanya. Sense pressupostos, només és un cop publicitari.
Va arribar al poder prometent acabar amb la corrupció. Però els casos Ábalos, Cerdán, Leire, expresident de la SEPI... indiquen que hi havia una poderosa xarxa de corrupció. Sánchez al·lega que no hi ha finançament del PSOE, com va passar en el PP, però que alts dirigents del PSOE –de la seva màxima confiança– s’enriquissin utilitzant el Govern és inacceptable. Tot i que el botí no fora a Ferraz. ¿I no hi ha culpa in vigilando?
I per a qui va fer bandera del feminisme, els drets de les dones i que fins i tot parla d’acabar amb la prostitució, les cintes d’Ábalos i les denúncies contra Salazar, que ara s’estenen a altres dirigents, són demolidores. Sánchez va dir que el 32% de les dones (CIS) han sigut assetjades i que la diferència és que el PSOE reacciona amb contundència. No és així i ahir sis alcaldesses gallegues ho van denunciar. Igual que Adriana Lastra, a qui Sánchez va postergar davant Cerdán. ¿Ha prioritzat l’obediència cega, cosa que sempre beneficia la impunitat?
En la corrupció i en el feminisme Sánchez ha fallat. Amb escàndol. ¿Pot seguir sense majoria, sense pressupostos i amb una credibilitat feta miques? Que el PP sigui incapaç d’una moció de censura perquè no sap teixir complicitats (excepte amb Vox) no és prou raó. Així no es pot seguir. Ho ha admès fins i tot Yolanda Díaz. Tret que esperi un miracle.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
