"Així no podem continuar"

L’exdiputat creu que Sánchez va cometre un greu error pensant que la coalició de la investidura –amb Junts i els quatre de Podem– seria alguna cosa més que un pacte efímer. I ara estem sense majoria. Però el nostre principal problema, diu, és que a Pedro se li enfonsa tot el discurs. D’una banda, els drets de les dones. Patim la vergonya d’Ábalos, agreujada ara per Paco Salazar, col·laborador molt pròxim de Sánchez. I creix el rosari de casos –Javier Izquierdo, de l’Executiva Federal, el president de la Diputació de Lugo...– que fan que el PSOE, que és feminista, sembli avui masclista. I culpable de no atendre les denúncies de les víctimes. Gairebé ens pinten com una associació de malfactors que recorre a les prostitutes (Ábalos) o pressiona les militants (Salazar). Això ens humilia i tindrà un alt cost perquè en el nostre electorat hi ha més dones que homes.

Continua. I a sobre la corrupció. No del PSOE, però sí de destacats dirigents. Primer Ábalos, Koldo i Cerdán. El més greu Cerdán perquè era l’amic d’Ábalos i Pedro el va escollir per rellevar-lo. I ara la detenció d’un estrany personatge com Leire Díez, la lampista de Vicente Fernández, l’expresident de la SEPI (Societat Espanyola de Participacions Industrials) i Antxon Alonso, l’empresari navarrès còmplice de Cerdán. No hi ha res provat, però la sospita és que hi havia una trama Cerdán més greu que no es va pensar Pedro, quan va comparèixer abans de l’estiu, enfonsat i demacrat, per demanar perdó per no haver reaccionat fins que es van saber les gravacions de l’UCO. I Vicente Fernández era un col·laborador de María Jesús Montero a la Junta d’Andalusia. ¿Pot sortir tocada la primera vicepresidenta que és, a més, la candidata a Andalusia?

¿Hi ha una conspiració de l’UCO contra el PSOE? No sembla creïble i el fons de la qüestió és que Pedro –malgrat la seva gran intuïció i que va aconseguir que tornéssim al Govern– es demostra que ha sigut un pèssim seleccionador triant els homes forts del PSOE. ¿Pot inspirar confiança per governar Espanya qui ha confiat cegament en Ábalos, Cerdán i Salazar?

Una llarga pausa. Pedro ja és més algú cremat que un resilient. I no tenim alternativa. Felipe és l’avi rondinaire i García-Page no entén que, per al PSOE, Catalunya i el PNB són imprescindibles. Som a l’infern. I Pedro no tirarà la tovallola perquè l’alternativa –un pacte Feijóo-Ayuso-Abascal– fa por a tots els socis. I Puigdemont no ens vol fer fora, sinó esprémer-nos.

He sentit Míriam Nogueras. És feliç perquè pensa que traurà profit de la nostra feblesa. I demanen coses impossibles. Perquè la Constitució ja no es pot estirar més. I perquè els electors no volen que Espanya s’autodissolgui. El PNB ho entén i, a més, el PSE l’ajuda a Euskadi.

Notícies relacionades

Negacionistes ara feministes

Amb la SEPI va arribar l’escàndol

Però Junts està a les últimes, Illa els ha guanyat la Generalitat i Orriols els roba l’electorat. Junts crida molt perquè no té alternativa. El gran drama és que nosaltres tampoc. Ni Junts, ni Pedro. Hi ha una greu crisi política, però no social. El carrer està tranquil perquè l’economia tira i podem apujar les pensions i el salari dels funcionaris. Res a veure amb la situació quan Zapatero, amb la gran crisi econòmica, ho va haver de retallar tot.

Li contesto que veurem com reacciona el president dilluns, quan faci balanç de l’any. Si es cregués el CIS de Tezanos, que diu que el PSOE treu nou punts al PP i que Abascal ja és a només cinc de Feijóo, convocaria eleccions immediatament. Però Sánchez no es creu el seu CIS. ¿El manipula? Si és així, d’alguna manera s’acosta a les crítiques del PP i la dreta mediàtica que diuen que s’apodera de les institucions.