Davant la tornada de Puigdemont

Mala cosa treballar basant-se en especulacions, però amb Puigdemont pot passar el contrari del que s’espera. És l’habilitat periodística que ell conserva. Quan s’utilitza en política acostuma a tenir riscos. Les seves decisions podran ser espectaculars, però poc rendibles. Van ser molts els que van començar a tenir dubtes del personatge aquell 8 d’agost de l’any passat.

És interessant elucubrar què pot passar el dia que torni. Per als que van patir el procés com un mal d’estómac o una hèrnia, ja saben que d’entrada no entendran res. Com un polític que va situar el país en un estat de perill tan extrem ha pogut salvar-se de la presó, sobretot davant les situacions dels altres presos, diguin-se Oriol Junqueras, Jordi Turull o Josep Rull. El seu cop a la legalitat va ser tan clamorós que alguna pena li hauria de caure.

Els he de confessar que des de sempre vaig pensar que ningú hauria d’haver acabat a la presó, sí haver sigut inhabilitats de la política de per vida. Però ja s’ho farà el que subscriu aquest article amb les seves càbales personals. Ja vaig teoritzar sobre la qüestió. Ara el tema recau entre els seus militants i simpatitzants. I no és fàcil. El temps ressitua qualsevol qüestió, tot i que d’entrada sembli senzilla.

¿De veritat que Junts vol mantenir Puigdemont al capdavant d’un partit que ha dirigit des de fa més de cinc anys des de l’estranger? ¿Algú pensa que el grau de compromís amb la independència i amb la seva formació és el mateix? Intueixo que no. És més, els que ja van sortir de l’òrbita juntaire consideren que la seva imatge és contraproduent i els que encara s’hi mantenen a prop també opinen, cada cop d’una manera més pública, que molt hauria de canviar l’estratègia perquè Puigdemont pogués continuar liderant.

Notícies relacionades

Desgast institucional

Dues talaies

¿I què té al cap Puigdemont? El febrer del 2017 va confessar a una sèrie de periodistes que, quan finalitzés el moment que s’estava vivint, abandonaria la política. No va ser així. Vull pensar que no esperava la reacció del Govern Rajoy, ni l’exagerada mobilització policial de l’1-O, ni algunes reaccions de l’espai judicial. Algun dia el mateix Puigdemont haurà d’explicar la seva deriva política d’aquells dies i per què, al final, no va convocar eleccions. Esperem unes memòries, tot i que lluny del present.

L’espai electoral és viable. Una dreta independentista allunyada d’extremismes i que torni a començar el projecte, però amb cap. No és que ho desitgi. Al contrari. Però les regles democràtiques són viables. Regles amb què no van saber jugar durant el procés.