El penúltim viatge de Pujol

El seu penúltim viatge a Madrid ha estat ple de controvèrsia, com sempre. El bàndol indepe el considera una ofensa, tot i que no hi va haver possibilitat per a la famosa pena del telenotícies, perquè no hi va haver fotos ni imatges. No obstant, els contraris a la seva història critiquen la mala praxi de la justícia no jutjant a qui va liderar la Catalunya nacionalista durant 23 anys. Punts de vista trobats.

El cert és que la ment preclara de Jordi Pujol ha de ser estudiada des de la seva joventut. Fill de banquer i negociador de divises, ell també va ser banquer. Aquest perfil, impossible en els temps que corren, no es pot ocultar davant l’anàlisi del personatge. Entenia Espanya millor que molts polítics que diuen defensar-la i aquesta aproximació es va evidenciar en la legislatura més tranquil·la de la història de la nostra jove democràcia, la primera de José María Aznar. La segona va ser un desastre.

La convidada no anomenada en aquest judici que arriba al seu clímax és Marta Ferrusola. La seva mort ens deixa absent de tot un personatge literari. Els problemes de la família s’haurien de focalitzar en la dona que es va creure que era "la dona de Catalunya", per sobre de la resta i la d’un primogènit que es va embadalir amb tantes flors rebudes. La resta va ser una rutina complicada d’apaivagar quan caminaven pel carrer levitant. Alguns, els que vulguin, ho recordaran. No fa tant.

La desimboltura i prepotència amb què Ferrusola es va dirigir als diputats del Parlament en aquella compareixença per donar explicacions dels diners d’Andorra expliquen moltes situacions i moments que van ser gruixuts i obscens, políticament parlant.

Els analistes més nacionalistes van concloure dilluns que el viatge de Pujol a Madrid el consolidava, el recuperava i el dignificava. Normalment, ens agrada convèncer-nos del que ens dona la raó. Però no va ser així. Res pot blanquejar la carta que va haver de redactar per donar explicacions pels diners d’Andorra el 2014. Aquell dia molts van plorar. Jo els vaig veure. I, en realitat, continuen plorant. La seva responsabilitat va ser indirecta, però ho va ser. No hi ha país ni territori que hagi d’embriagar tant per perdre el sentit de la realitat. Els nacionalismes en general, també l’espanyol, susciten situacions que, al passar la devoció per ells, desil·lusionen.

Notícies relacionades

Un decret condemnat a decaure

BCN necessita ‘expats’ i ‘colivings’

Són aquest tipus de veneracions les que acaben interioritzant metodologies errònies i acceptant conclusions equivocades, com quan Jordi Pujol Ferrusola va respondre a una pregunta del fiscal que "les seves tasques d’assessorament eren reals i consistien a manejar informació privilegiada en un moment en què no es feia". Ho va dir i es va quedar tan tranquil. Pot ser que fos una estranya estratègia de defensa.

¿Quan sortirà la novel·la? La pel·lícula va ser fallida.