Ábalos, un ‘maleante’ friqui
Recordo un bon home de muntanya que a tots els dolents els anomenava maleantes. Parlés d’un lladre de cases o d’un polític corrupte el seu qualificatiu sempre era el mateix: "Aquest és un maleante". El terme ve, com gairebé sempre, del llatí malus i el sufix -ent, que indicaria l’agent de l’acció. El que actua malament. La cosa pública sempre ha tingut maleantes. No són tants, però els que ho són no passen desapercebuts. Per això els dediquem espais als diaris. En cas d’haver-n’hi molts, deixarien de ser notícia.
Hi ha maleantes nobles, exhibicionistes, llumeneres, vulgars, de guant blanc, matussers i puters. Aquest últim qualificatiu és un perfil de maleante que han posat de moda els últims jutjats per casos de corrupció. Els Ábalos, Koldo i Aldama han constituït un grup d’ajusticiats que, siguin culpables o no, han mostrat un grau de vulgaritat i prepotència difícil de superar. Però van amb els temps. Sembla que s’hagi de ser friqui per aparèixer amb insistència en els mitjans. El mateix que escriu aquest article deu tenir part de culpa, però tots tres expliquen el moment que ens ha tocat viure.
No sempre va ser així. Hi va haver maleantes que van mostrar la seva honestedat ciutadana. Polítics que, fins i tot no reconeixent els seus errors, van acceptar les conseqüències amb dolor però sense queixar-se. Recordo Josep Maria Sala, jutjat per delicte d’associació il·lícita i falsedat documental. Va ser aquell cas de finals dels 90 per finançament irregular del PSOE a través de les empreses Filesa, Malesa i Time Export. L’endemà de fer-se pública la sentència va renunciar al seu escó com a diputat al Parlament i senador. També va posar a disposició del partit el seu càrrec, que era el de secretari d’Acció Política i Electoral del PSC. Sala no va esperar que es pronunciés el Constitucional sobre un recurs d’empara i va abandonar l’executiva del PSC després de la decisió del Suprem d’executar la sentència. Va comparèixer davant del jutjat d’instrucció per rebre la notificació d’ingrés a la presó i aquella mateixa tarda, sense esgotar les 48 hores que li va donar el jutge, se’n va anar a Can Brians.
És cert que només hi va estar 25 dies, però també que va presentar una querella criminal contra els jutges que el van jutjar per dictar una resolució sabent que era injusta. El Suprem la va desestimar. Posteriorment, el Constitucional va rebaixar la pena, ja que va entendre que el Suprem havia vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència respecte al delicte de falsedat en document mercantil.
Josep Maria Sala va complir els seus sis anys d’inhabilitació i va pagar una multa de 350.000 pessetes, 2.104 euros, una pasta en l’època. Després d’aquells anys va tornar a la política en una segona línia. El més important és que no es va emportar ni una pesseta a casa seva.
Malgrat haver actuat erròniament, va actuar amb honestedat al llarg del judici i en les situacions posteriors. Això d’Ábalos i companyia és un despropòsit. He llegit alguna anàlisi que assegura que aquest primer judici no està perjudicant la credibilitat de Pedro Sánchez. És possible. Però la del PSOE, sí. Res a veure amb aquells socialistes dels 80.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
