El bocamoll d’Eduardo Mendoza
El bocamoll d’Eduardo Mendoza /
El problema de tot és que una part dels éssers humans estan perdent el sentit de l’humor. Utilitzar-lo és sa mentalment. N’estic convençut. L’humor és sa des del punt de vista físic i mental. "Mens sana in corpore sano". El bo de Juvenal tenia raó. Però els temps pels quals passem pertanyen als emprenyats. Si no estàs molest, enfadat, irritat, enutjat o indignat no ets res. Tant temps als gimnasos amb els nostres cossos vitaminitzant-los per trobar l’estructura corpòria perfecta i ens oblidem que és la ment la que ens agreja les venes. L’humor l’endolceix.
Així, de sobte, hem començat a observar vòmits, eructes i improperis sobre una declaració de l’escriptor Eduardo Mendoza, que venia a dir que sant Jordi era un maltractador d’animals. Ho va dir en la presentació de la seva última novel·la, La intriga del funeral inconveniente, publicada a Seix Barral.
Aquí la pregunta fonamental és saber a quin sant Jordi es referia Eduardo Mendoza arran de les crítiques suscitades per molts polítics independentistes i fins i tot per les joventuts de Junts. ¿Es referia al sant Jordi que es va enfrontar al drac que atemoria la bona gent de Montblanc (Conca de Barberà)? ¿Estava parlant del sant Jordi que va aparèixer en la batalla d’Alcoraz, per lluitar a les tropes del rei Pere I contra els musulmans i es va convertir en patró d’Aragó? ¿O el que es va rebotar l’any 303 contra l’emperador Dioclecià, al no fer-li cas a perseguir els cristians i per la qual cosa va ser decapitat a les muralles de Nicomèdia, justament un 23 d’abril? ¿O potser va ser el sant Jordi que es va enfrontar al drac a Beirut, el mateix que es va cansar de menjar ovelles i va passar a la carn humana? Certament, hauríem d’exigir a Eduardo Mendoza que confirmi quin d’aquests sant Jordi considera maltractador d’animals. Però pot ser que ni amb aquesta fonamental informació els difamadors estiguin satisfets. I és que l’humor de Mendoza és intel·ligent i provocador. Com ell diu de si mateix: "Soc un bocamoll". Així de concret i descriptiu és l’escriptor. "I de tant en tant se m’acut dir alguna cosa i després penso: ¿per què no has callat?".
Notícies relacionadesL’escriptor no sembla gaire amic d’autocensurar-se. I, d’altra banda, quin horror haver d’estar pendent d’allò que diràs, cuidar les formes i anar sempre a favor del políticament correcte. És clar que quan una qüestió com aquesta arriba a la política la sorna rebenta i entra en un territori lleig.
Sembla que les joventuts d’un partit demanen que se li retiri la Creu de Sant Jordi, que tindria sentit, d’altra banda, si entén Mendoza que és la creu d’un maltractador, però també això forma part del sentit de l’humor en què hauríem d’habitar. El problema és que alguns, molt pocs, utilitzen tot això per amenaçar, aquesta vegada de veritat, qui llança l’acudit. És llavors quan penses, durant uns nanosegons, que millor callar. Però no. No s’ha de callar. Millor ser un bocamoll intel·ligent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
