Anys de retard
Jordi Pujol davant el tribunal
En la primera sessió del judici a l’Audiència Nacional contra l’expresident Jordi Pujol i els seus fills, el tribunal va decidir que –malgrat els informes forenses que indicaven una seriosa pèrdua de facultats i contra el que demanava la seva defensa– Jordi Pujol havia de ser jutjat. Tot i que es podria quedar al seu domicili. L’origen de la causa és la investigació sobre la fortuna familiar a Andorra que es va iniciar el 2012. I el mateix expresident va confessar el juliol del 2014 que tenia un patrimoni a l’estranger no declarat i deixat pel seu pare Florenci. Però la instrucció acusa la família d’haver-se enriquit amb comissions gràcies al seu poder en la Generalitat i demana 9 anys de presó per a Pujol, 29 per a Jordi Pujol Ferrusola, 14 per a Josep Pujol Ferrusola i 8 per a cadascun dels seus altres cinc fills.
El cas és rellevant per dos motius. Un, perquè va implicar la caiguda en desgràcia del mític president de Catalunya durant 23 anys, que van ser repudiats pel seu propi partit. Dos, perquè la confessió i les proves obtingudes es van deure a les investigacions –moltes vegades il·legals– de l’anomenada "policia patriòtica" per enfonsar l’independentisme en ple procés.
Han passat molts anys i d’alguna forma Jordi Pujol ha sigut rehabilitat. Fins al punt que el mateix president Illa el va rebre a la Generalitat i el tracta com un expresident, malgrat que llavors se li havien retirat tots els honors. Però el procés judicial seguia i ha arribat l’hora d’un judici que durarà sis mesos. Per a molts la instrucció coixeja perquè les proves van ser obtingudes en una tèrbola operació policial. Però Pujol s’enfronta a una acusació que moralment el desqualifica per enriquiment il·lícit amb el cobrament de comissions.
Notícies relacionadesPujol va ser un polític que va contribuir a elaborar, a través de Roca Junyent, la Constitució i va ajudar la governació d’Espanya. Amb Adolfo Suárez, Felipe González i José María Aznar. Com a president va impulsar l’autogovern i l’autoestima de Catalunya i –polèmiques a part– no va cometre cap error greu. El seu problema va ser que CDC era en excés cabdillista i va acompanyar el seu catalanisme amb picades d’ullet sobiranistes. Fins al punt que, ja retirat, la CDC d’Artur Mas –i més després amb Puigdemont– no va saber abordar la greu crisi econòmica posterior a 2008 sense recórrer i encapçalar l’independentisme. Impulsat pels seus propis fills. Allò va portar a una gran col·lisió amb l’Estat –que Pujol no va voler o no va saber frenar–, que la "policia patriòtica" volgués destruir-lo, que el mateix Pujol confessés un patrimoni ocult i fora repudiat pel seus i, finalment, a la declaració unilateral d’independència, que va causar grans pertorbacions –algunes encara vives– a Catalunya i a Espanya.
Pujol va ser un notable polític catalanista amb gran pes moral i intel·lectual. La història ho acabarà jutjant. Però ara ha d’afrontar un judici per corrupció en el qual se li demanen 9 anys de presó. I 29 a qui va poder "fer". Només perquè era el primogènit d’un prepotent president.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
