Quinze anys després de l’última visita de Benet XVI, per a la Jornada Mundial de la Joventut del 2011, un Pontífex arribarà a Espanya per a un viatge apostòlic de llarga durada (del 6 al 12 de juny) que es presenta amb una elevada dosi de compromís social. El papa Francesc, en tot el seu pontificat, no va trepitjar territori espanyol, en part per les discrepàncies amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), mentre que Lleó XIV ha escollit el país com una de les primeres destinacions internacionals, en uns moments en què el Vaticà és al centre de la geopolítica global. El viatge neix, en primer lloc, de la resposta positiva del Vaticà a la petició que el Papa intervingui en la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, amb l’esperada benedicció de la recentment erigida Torre de Jesús, que ha convertit el temple de la Sagrada Família en el més alt de la cristiandat. Tant la transcendència de l’obra com la devoció religiosa del famós arquitecte van ser prou motius per a la programació de la visita, mentre s’espera el desenllaç del procés de beatificació que se segueix al Vaticà, després que l’arquitecte fos elevat fa un any a la condició de "venerable servent de Déu".
Un esdeveniment d’aquest tipus, no obstant, va més enllà del reconeixement a Gaudí i, a instàncies de la CEE, s’ha convertit en un programa certament maratonià que inclou esdeveniments de tot tipus, des dels estrictament religiosos, íntims o multitudinaris, fins als de to més institucional i polític, com la presència del Papa en una sessió conjunta del Congrés i el Senat, sense oblidar les cites de ressonàncies socials, que ocupen un lloc molt destacat en l’agenda espanyola del Pontífex.
Un viatge d’aquest tipus sempre ve carregat de missatges, atenent la tradicional diplomàcia vaticana, i al mateix temps, amb una simbologia rellevant. Aquí s’han d’ubicar, per exemple, la primera etapa a Carabanchel, en un centre de Càritas per a les persones sense llar, o l’etapa final a les Canàries, amb un accent singular en l’anguniós problema de les persones migrants i de tots els que lluiten per un futur millor, arriscant les seves vides a l’oceà. Sense oblidar, per descomptat, la menció a la comunitat agustiniana de l’església de Sant Agustí, a Barcelona, i al treball vertebrador amb immigrants al barri de Sant Roc de Badalona, o la trobada amb presos a Brians 1.
La visita arriba en un moment crucial, en què Lleó XIV s’ha erigit com una referència moral de primer ordre davant les diatribes i les accions bèl·liques de Trump, un tema que estarà de ben segur sobre la taula i en què el president Pedro Sánchez voldrà aprofitar per rebre un reconeixement a la seva política exterior. Però també, en clau interna, per la implicació de l’Església en relació amb les víctimes de pederàstia i per la inquietud del Papa per l’auge de l’extrema dreta i de la seva relació amb determinats corrents ultracatòlics.
El viatge tindrà moments culminants, des de la visita a Montserrat fins a les trobades amb joves, els concerts, les vigílies i les misses en grans espais oberts, amb una previsible assistència rècord, però la seva transcendència s’apreciarà en els detalls, en els missatges, en el posicionament papal davant els greus problemes que sotgen el país i la humanitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
