El periodisme necessari
La defensa de la pluralitat, l’ètica i la informació veraç és avui més urgent que mai i es lliura en l’entorn i els formats digitals
Cada societat, en cada moment històric, té un model de comunicació propi que és fonamental per entendre el seu sistema polític i la seva estructura social. La impremta va liderar el canvi de guàrdia de l’edat mitjana a l’era moderna i va ser clau en l’aparició de la burgesia i el final de la societat de tres ordres (noblesa, clergat i poble pla). La Revolució francesa es llegeix als pasquins, els fullets i els diaris amb què jacobins i girondins van inundar París. Més tard, el telègraf, la ràdio i el paper dels diaris van resultar decisius en la revolució industrial, en la Guerra Civil dels EUA, en la Primera Guerra Mundial i en la irrupció dels totalitarismes: comunisme, feixisme i nazisme. La democràcia liberal només pot existir quan hi ha una opinió pública formada i ben informada, i això requereix un ecosistema mediàtic pluralista, llibertat d’expressió i responsabilitat editorial. La Segona Guerra Mundial no s’entén sense els grans mitjans de masses de l’època (impresos, ràdio, cine) ni la segona meitat del segle XX sense l’augment progressiu del domini de la televisió i dues paraules clau: entreteniment i espectacle.
Cada tecnologia no va reemplaçar immediatament el model anterior: es van produir llargs períodes de convivència i transformació. Així, els últims trenta anys reflecteixen la història de la convivència i transformació del sistema informatiu vigent després de la Segona Guerra Mundial amb l’entorn digital. Per a la premsa, la digitalització d’aquestes tres dècades ha comportat un canvi radical: pèrdua del monopoli de l’emissió –un oligopoli dominat per diverses empreses públiques i privades–, nombrosos canvis de models de negoci, una transformació digital constant i la necessitat de buscar noves maneres de narrar. Tot això enmig de successives crisis econòmiques i alteracions socials i polítiques en què, com sempre, les noves tecnologies de la comunicació han tingut un paper de primer ordre.
El lema del recent Congrés de Periodistes de Catalunya va ser clar: "Els periodistes som més necessaris que mai". És així. El canvi de model de comunicació del segle XXI va començar amb un optimisme que, vist avui, sembla ingenu. Es va pensar que les xarxes socials democratitzarien la comunicació i que el periodisme ciutadà sumaria forces amb el dels mitjans professionals. El 2009, a l’Iran, hi va haver protestes massives després de les disputades eleccions presidencials en què Mahmud Ahmadinejad va ser declarat guanyador, enmig de denúncies de frau. Aquesta revolta es va conèixer com la revolució de Twitter, ja que aquesta xarxa social va permetre esquivar la censura governamental, i els joves la van usar per organitzar-se i donar testimoni de la repressió. Les primaveres àrabs posteriors van inflar la bombolla que equiparava xarxes socials amb llibertat.
Notícies relacionadesNo obstant, les xarxes i la IA porten, com cada model anterior, una nova organització social que enarbora la paraula llibertat mentre desplega les seves pròpies fake news: autoritarisme techno-bros, postveritat, notícies falses. El model comunicatiu basat en esferes d’atenció, bots i generació de contingut amb o per IA erosiona les llibertats, l’esfera pública i la mateixa democràcia. El deteriorament del sistema de comunicació tradicional i el de la democràcia liberal es retroalimenten i són causa i conseqüència l’un de l’altre. Des de l’ofici, el periodista observa amb perplexitat una transformació digital interminable sisífica, en què no s’arriba mai al cim i la tasca no acaba mai. Ara el desafiament és la IA. El lema del congrés dels periodistes catalans continua vigent: el periodisme és més necessari que mai. Però s’ha d’adaptar a una societat digital que ja consumeix informació de manera majoritària en entorns digitals. Sense lectors no hi ha públic, i sense públic no hi ha funció social.
Per al periodisme, transformar-se de nou i aprendre a narrar amb les noves tècniques que tan bé controlen els joves i els generadors de continguts és un repte democràtic: si el periodisme no aconsegueix trobar el seu lloc al món de xarxes i IA, el que hi ha en joc és la mateixa democràcia. La pluralitat, l’ètica, la responsabilitat editorial, la llibertat d’expressió i el dret a la informació depenen del fet que hi hagi un periodisme competent i competitiu en els entorns digitals, que és on es lliura avui la batalla fonamental per la democràcia liberal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
