El primer problema
Habitatge: els mals dogmes
Les enquestes, tant del CIS per a tot Espanya com del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), diuen que l’habitatge és, amb diferència, el gran problema. I la seva escassetat i carestia són avui més greus que fa una mica més de set anys quan Sánchez va ser elegit president. Malgrat que el Govern ha dedicat més fons a l’habitatge públic i malgrat que el 2023 va promulgar una molt polèmica llei d’habitatge.
¿Què ha passat? El problema ve de lluny. Gairebé de sempre, però ha empitjorat perquè ara Espanya necessita cada any 160.000 noves vivendes –en gran part, però no només per la imprescindible immigració– i en canvi només se’n construeixen 85.000. La demanda dobla l’oferta i, per tant –tret de miracle diví–, els preus pujaran. I no és una cosa fàcil d’arreglar, perquè urbanitzar i construir exigeixen temps. Però el progressisme dogmàtic –tan estèril com tots els dogmatismes– creu i propaga que el mercat ha fallat i que la solució és la intervenció de l’Estat. I no és exactament així. És l’Estat i les altres administracions públiques les que han fallat. La prova irrefutable –ho diu el mateix Pedro Sánchez– és que el percentatge d’habitatges públics a Espanya és molt inferior a la mitjana europea.
És l’Estat el que ha fet –o promogut– molt menys habitatge públic del convenient. I per això el problema de l’habitatge és pitjor que en altres països. Està molt bé que Sánchez i Salvador Illa vulguin construir més vivendes, però ningú ho sap fer de la nit al dia. I no és segur que el sector públic brilli per la seva eficàcia. Ho haurien d’admetre.
Notícies relacionadesLa principal causa –no l’única– que hi hagi poca vivenda és que hi ha poc sòl edificable i la llei del sòl del 2015 dilata molt tots els tràmits per a la construcció. Cal reformar –per agilitzar– la llei del sòl, i el PSOE i el PP ho saben. Però el PSOE no té majoria per fer-ho perquè els seus socis s’hi oposen i el PP no vol socórrer un Govern que qualifica de reaccionari. Aquí tampoc ha fallat el mercat, sinó els dos grans partits, que no saben pactar res. I l’extrema esquerra, que, presonera dels seus dimonis, no vol canviar una llei del sòl que –fruit d’una altra època i altres preocupacions– es va fer sota el govern de Rajoy.
Parlem del lloguer. Voler imposar des del Govern central el control de lloguers –com va fer la llei d’habitatge de maig del 2023– és un seriós error perquè les competències estan en les Comunitats Autònomes, majoritàriament governades avui pel PP. En habitatge, sense pacte entre els partits que manen en les autonomies s’aconseguirà molt poc. I el control de lloguers –que pot ser estri de manera puntual– té contraindicacions a mitjà termini. Potser conté els preus, però –es veu ara a Catalunya– disminueix l’oferta de pisos de lloguer. I eliminar els pisos turístics –si es pot– potser és útil a curt termini, però no és la solució. Tampoc altres invents que encara poden complicar més les coses. Caldrà tornar a posar-s’hi amb els lloguers.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
