Una pretensió il·legítima

La retirada del suport de Junts ha anat acompanyada de l’anunci de la presentació d’esmenes a la totalitat a projectes clau del Govern que han bloquejat la seva capacitat per fer prosperar la seva agenda política. I el primer efecte serà la impossibilitat d’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, instrument essencial de qualsevol Govern. Sense els set vots de Junts, la seva aprovació és inviable. Per més que el president insisteixi ara a presentar-los (ja amb retard i sense suports reals), el seu marge de negociació s’ha esgotat. El que s’hauria d’haver impulsat quan encara hi havia espai per a l’acord, s’ha convertit avui en un exercici purament retòric.

Notícies relacionades

¿I les escoles de negocis?

Rosalía, un far en la jungla de l’algoritme

A mitjà i a llarg termini, les conseqüències de la decisió de Junts són més profundes. Sense majoria parlamentària, cada Consell de Ministres es convertirà en un ritual polític sense efectes reals. Els dimarts es continuaran aprovant plans, mesures o projectes que no tindran recorregut. Seran brindis al sol: decisions sense traducció parlamentària ni capacitat d’implementació efectiva. Perquè al Govern ja ni tan sols li queda el recurs al decret llei, del qual tant ha abusat i que tant li ha funcionat com a instrument d’emergència davant la falta d’acords estables. Sense una majoria que garanteixi la seva convalidació en el Congrés, perd també aquesta via d’actuació.

Sense Pressupostos, sense capacitat per desenvolupar la seva agenda legislativa ni per implementar els seus plans de govern i sense recurs ja al decret llei, el Govern es veu derivat a una paràlisi sense precedents i privat de la capacitat d’exercir la seva funció, que és governar. En aquestes circumstàncies, voler mantenir-se en el poder fins al 2027 no només és una irresponsabilitat política, sinó una pretensió il·legítima. En el sistema parlamentari, el Govern necessita permanentment una majoria parlamentària i no en té prou amb haver sigut investit, ja que això no li atorga carta blanca. És cert que, formalment, només una moció de censura pot fer-lo fora del poder, però quan sap amb certesa que no té suports, la pulcritud democràtica exigeix sotmetre’s a una qüestió de confiança o convocar eleccions. No fer-ho és una distorsió del principi representatiu que dona sentit i legitimitat al poder executiu i converteix la seva permanència en el poder en una forma d’usurpació política, tot i que no hi hagi trencament jurídic.