Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

Més de la meitat de les ments més brillants del globus acaben treballant en finances, assessories i corporacions sense ànima. I l’historiador Rutger Bregman (Renesse, Països Baixos, 1988) es va preguntar un dia: "¿I si posessin el seu talent al servei de canviar (a millor) el món?". Va abandonar la seva tova condició d’escriptor d’èxit i va fundar l’Escola d’Ambició Moral, un moviment que segresta talent i el posa a treballar en el costat bo de la història. El llibre Ambición moral (Península) és el seu manifest.

És conegut per haver cantat les quaranta als rics a Davos el 2019.

Tothom parlava de la seva filantropia, jo vaig pujar l’estat i vaig dir: "Cal parlar de l’elefant a la sala, l’evasió d’impostos, que és el que tots feu». Era com estar en una reunió de bombers i no poder parlar de l’aigua. Potser vaig ser massa directe.

Potser sí.

Alguns periodistes van dir: "És que el seu pare és un pastor protestant». I jo vaig pensar: "¡Doncs haurien de conèixer la meva mare!». Ella no pot suportar les injustícies.

Vostè no pot suportar el malbaratament de talent.

Les coses no van en la bona direcció –la democràcia està sota amenaça, hi ha pobresa global, crisi climàtica, maltractament animal–, i hi ha una enormitat de ments brillants, amb títols d’universitats prestigioses, encallades en cubicles, morint-se en vida, que no fan que el món sigui un lloc millor.

"Uneix-te a una secta», no dubta a exclamar. ¿Una secta?

L’antropòloga Margaret Mead deia: "Mai dubtis que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món». La resistència a Dinamarca va ser una conspiració de la decència que va salvar la vida del 99% de jueus. Necessitem grups de gent que diguin: "Ja n’hi ha prou, no somiquejarem més, ens dedicarem a fer un món millor».

¿D’aquí neix l’Escola d’Ambició Moral?

Intentem estendre el virus. Ja tenim 20.000 membres de més de 130 països. Treballem en el pensament empresarial sense ànim de lucre d’alt impacte. M’agrada pensar que soc el Robin Hood dels talents. Robem talent a les grans corporacions perquè utilitzin el seu temps en marcar la diferència. I seguim el model Gandalf-Frodo.

¿El model Gandalf-Frodo?

Gandalf no li diu a Frodo: "¿Quina és la teva passió?». Li diu: "Hi ha una gran missió allà fora, has de salvar tots els hòbbits, nans i elfs, i tirar l’anell». Treballem amb mags que investiguen els desafiaments més grans com a espècie, i els que es mantenen en el silenci també. Comencem per l’aspecte més ignorat del canvi climàtic: les indústries làctia i càrnia, responsables del 20% de les emissions. Hem enviat 12 treballadors a Brussel·les per generar lobby.

¿Tenen un eslògan?

Sí. "Fem que els futurs historiadors estiguin orgullosos».

No hi ha tant heroi solt.

Hi ha moltes maneres de ser heroi. Hores abans que Martin Luther King pronunciés el seu cèlebre "jo tinc un somni», el seu micròfon va ser sabotejat, i el tipus que el va arreglar va ser tan important com ell. Tots els moviments necessiten tota mena de talents. Necessitem estudiosos radicals que se submergeixin en documents i ajudin a assenyalar reptes per poder reformular lleis.

¿Què defineix una locomotora moral?

Ha de tenir l’ambició del fundador d’una start-up, l’idealisme d’un activista, el rigor d’un científic i la humilitat d’un monjo.

Diu vostè que no s’ha de creure en una idea per actuar.

De nen em vaig obsessionar amb una pregunta: "¿Què fa possible un heroi de la resistència? ¿On troba el valor?». Es va creure que depenia de la personalitat altruista, però s’ha descobert que no té res a veure amb la psicologia, sinó amb la sociologia: la resistència i l’ambició moral es poden contagiar. Durant el nazisme, quan algú demanava a un veí si podia refugiar un jueu a casa, el 96% responia que sí. Significa que podem prendre l’espurna d’una revolució moral.

¿Té alguna utopia de futur?

Després de la caiguda del mur de Berlín, l’elit va dir que si ens enriquíem més, tot aniria millor. Ha sigut una il·lusió. Per això Ambición moral és una puntada de peu al cul als milions de persones mandroses, entre les quals m’incloc. Jo vaig haver de canviar de vida: era escriptor i ara soc empresari.

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

"Crumb és un exhibicionista"

¿Cap desig més personal?

La resta del món es mira Europa com si fos una cosa petita i feble, que depèn d’importacions xineses i de seguretat militar americana, i la incòmoda veritat és que tenen raó. La socialdemocràcia europea és la nova resistència. Europa s’ha de despertar d’una vegada, o ens menjaran vius. No és un desig: és una alerta.