1
Es llegeix en minuts
Palimpsest

La terrible, insòlita, singular història de la Carme, aquesta dona que acaba de rebre un trasplantament de cara a l’Hospital de la Vall d’Hebron gràcies a la donació d’una altra dona que va decidir optar per l’eutanàsia i que va cedir els seus trets facials, més enllà de la mort, a qui havia quedat desfigurada per una necrosi facial, m’ha fet pensar en l’epíleg que Borges va escriure per a El hacedor. Hi explica que un home va decidir dibuixar el món i que, al llarg dels anys, va confegir "imatges de províncies, de regnes, de muntanyes, de badies, de naus, d’illes, de peixos, de cambres, d’instruments, d’astres, de cavalls i de persones". Poc abans de morir, l’home va descobrir que aquell "pacient laberint de línies" era, en realitat, la imatge de la seva cara.

La cara "és el mirall del cor", com escrivia Francesc Eiximenis, i els antics van entendre que observant el rostre podien endinsar-se en la personalitat de l’individu, que estava predestinat a ser el que la cara anunciava. Com Borges anunciava, però, la cara acaba essent no pas una premonició, sinó una contemplació de l’univers que hem anat dibuixant, allò que ens configura, que ens dona forma.

Notícies relacionades

També he recordat les fotografies esgarrifoses que es poden veure a l’exposició de la Rodoreda al CCCB. Aquelles "gueules cassées" de la Primera Guerra Mundial que, probablement, van inspirar l’escriptora per als "homes sense cara" de La mort i la primavera, aquells que "els agradava més estar sols perquè els feia vergonya viure al poble".

Potser per això ens fascina tant aquesta fita de la medicina: la dona que ja no haurà de viure apartada, tancada a casa, que tornarà a deglutir, a mirar, a parlar, amb la boca, els ulls i els pòmuls i el nas d’una dona morta que ja havia dibuixat un món i que després el va cedir perquè una altra l’observés per ella. "Cada vegada m’assemblo més a mi", ha dit la Carme. Més que una màscara, durà a sobre la possibilitat de dibuixar un nou laberint pacient de línies, aquesta vegada un palimpsest de traços.