La conquesta de l’Oest

El problema, en tot cas, és què s’ha de fer amb aquests cinc milions que viuen a Gaza i Cisjordània que Trump i Netanyahu voldrien fer desaparèixer, com aquests cinc milions més de palestins que continuen amuntegats en immensos camps de refugiats al Líban, a Síria i a Jordània.

Però sent aquest el principal problema des del naixement d’Israel, un altre problema creixent amenaça el país dels jueus. La lluita entre el món religiós i el secular que progressa a favor dels primers. La democràcia israeliana viu cada dia més condicionada per una societat que no només s’inclina cap a una dreta cada cop més extrema, sinó amb un pes cada cop més gran de l’ortodòxia.

Notícies relacionades

La productivitat, clau de futur

La fiscalia dependent

S’estima que a Jerusalem els ortodoxos ja són més d’un 50%. I entre aquests la majoria s’identifiquen com a haredim, ultraortodoxos, els temorosos de Déu, aquells que viuen en barris com Mea Sharim, dedicats a l’estudi de la Torà, ells. I a procrear, elles, amb un índex de natalitat que permet aventurar que cada any representaran un percentatge més alt de la societat israeliana. Per contra, a Jerusalem, els jueus laics són menys del 20%.

Israel sol ser lloat, davant el món àrab, per la seva vocació i caràcter occidentals. Una democràcia envoltada de règims dictatorials i islamistes. Aquesta és, sovint, la virtut que solen destacar els valedors d’Israel i d’un sionisme que no és exactament el que va imaginar Theodor Herzl. Els pioners quibuts són avui una entelèquia que no té res a veure amb el moviment colon que té en les seves files una notable presència de nord-americans que semblen imitar la conquesta de l’Oest a punta de pistola davant les fletxes dels dissortats pellroges.