Entre tancar files i la decepció

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Fa dies que els militants socialistes aguanten la respiració a l’espera de les explicacions que oferirà l’expresident del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, quan comparegui davant del jutge. Tot i que una majoria fa pinya davant del que el partit qualifica com una ofensiva judicial, a les seves retines hi ha imatges difícils d’encaixar com les de les joies que guardava a la caixa forta del seu despatx. L’impacte emocional i polític de la investigació sobre Zapatero en la militància no és comparable al que va provocar el processament de José Luis Ábalos i Santos Cerdán, càrrecs orgànics amb vincle de dependència amb els quadres, però allunyats de la militància i dels votants. Aquells casos poden provocar repugnància, però no desinterès ni desànim. Amb tot, l’estat actual del PSOE és preocupant per a la salut democràtica a Espanya. Els quadres del partit estan espantats per l’impacte d’aquesta rastellera d’escàndols en els resultats electorals i, per tant, en el seu avenir professional. Però la militància de base i els votants menys ideologitzats es mouen entre la voluntat de tancar files contra aquesta suposada trama judicial, cosa que seria electoralment positiva, i la decepció envers el líder que l’any 2017 els va allunyar del que llavors semblava un inevitable sorpasso de Podem com ha passat a molts països europeus. Pedro Sánchez ha tingut fins ara un suport incondicional de les bases del seu partit i una submissió acrítica dels quadres territorials perquè el consideraven un talismà electoral imbatible. Però ara, a part del setge judicial, acumula dos cicles de derrotes autonòmiques que resulten una llosa en aquest moment de desànim.

La falta de reacció del PSOE no és una bona notícia per a la democràcia. La nova política es va forjar basant-se en hiperlideratges gairebé cesaristes. Sánchez ha imposat aquesta lògica en un partit amb més de 140 anys d’història i amb desenes de milers de militants repartits per tot el país. Ara, els seus dos últims secretaris d’organització, capatassos d’aquest lideratge, reten comptes davant la justícia. El seu entorn familiar també, possiblement en aquests casos amb una mica d’exageració qüestionable. Però ara també està en dubte el seu principal aval en la família socialista. Zapatero no és Koldo, ni Julito Martínez, ni Leire Díez. És el que va començar l’esquerranització del PSOE i l’acostament als nacionalismes i a les esquerres perifèriques que han aixecat i mantingut Sánchez en el poder. Si les seves explicacions no són convincents, Sánchez estarà definitivament en dubte. I la militància i els votants socialistes no es mereixen que l’única resposta sigui que se’ls exigeixi tancar files sense fer preguntes, sense rebre explicacions, sense depurar responsabilitats. Que alguns jutges amenacessin Sánchez en privat abans de la investigació contra la seva dona o contra el seu germà no pot convertir-se en una capa d’impunitat per a la selecció imprudent d’una successió de col·laboradors que han resultat fallits, perquè tots estan correlacionats amb Sánchez i, a més, s’està convertint en un llast electoral. El PSOE no és Ciutadans ni Podem. No es doblegarà davant un setge mediàtic i polític. Però en algun moment ha de reaccionar davant el que s’acabi provant i davant de les responsabilitats de qui ha sigut i és el seu líder suprem.

Temes:

José Luis Rodríguez Zapatero Govern PSOE Editorials El Periódico

Inicia sessió 0 Comentaris