¿Què és una vivenda especulativa?
Cada any fem la meitat dels pisos que necessitem en relació amb les llars que es creen. El Banc d’Espanya va quantificar el dèficit acumulat en 600.000 el 2023
Gabriel Rufián està parlant del seu últim ball en el meu programa de televisió favorit i de sobte deixa anar una nova pirueta en forma d’eslògan: una família, una casa. Dies després, el president del Govern parla de prohibir tota compravenda de vivenda que no tingui ús residencial. Jo només conec vivendes amb ús residencial. Sé perfectament al que tots dos es refereixen, és el nou corrent regulador de moda, el que el president Illa va comentar la setmana passada com estudiar la prohibició de la compravenda especulativa. Per descomptat, de nou Catalunya com a laboratori de la política de vivenda espanyola. Una nova música que sona bé, un nou hit. La lux d’aquesta setmana. ¿On és ara la boleta? Una nova mesura màgica. Dels creadors de tot se soluciona regulant els lloguers, perdó... també els turístics... perdó no ens oblidem dels de temporada, de les habitacions... Tots grans èxits, però cada vegada el mercat més escàs, cada vegada la cua més llarga. De fet es dona la curiositat que les estadístiques d’accessibilitat als nous contractes de lloguer de l’Incasòl estan millorant. ¿Per fi es nota la regulació de lloguers? No, aquests no canvien de pis perquè saben que no en trobaran cap altre. ¿La pujada del salari mínim? No, algú que cobra el salari mínim no pot llogar. Miratge. La cua cada vegada és més llarga, el càsting per aconseguir un nou pis de lloguer en oferta més dur, ja ni s’anuncien en plataformes, duren hores, i els pocs que hi accedeixen, és clar, són els primers de la cua, estan en una millor situació econòmica.
Em pregunto: ¿què és exactament una compra especulativa? En un cas límit, segur que ens posem d’acord, algú amb moltes vivendes que en compri una de nova i la vengui en uns dies més cara. Aquests ja paguen més impostos per això i es pot apujar encara més la imposició a una compravenda que ni es dedica a llogar ni a viure per part del comprador (no soc gaire de prohibir mentre tinguem incentius que puguem alinear als nostres interessos). Amb una política impositiva coherent podríem eliminar l’IVA/ITP per a la primera vivenda (perquè, si de veritat és tan important facilitar la llar a les nostres famílies, ¿per què cal gravar-la?). I augmentar aquest impost progressivament amb cada nova adquisició (10, 15, 20, 25...). Per cert, ¿saben que de cada quatre euros que es recapten per la vivenda només se’n dedica un a política de vivenda? ¿Saben que dediquem menys de la meitat de la mitjana dels recursos públics que dediquen la resta de països de la UE a vivenda (i això, havent augmentat els últims anys)? Sembla que la vivenda és un pilar de l’Estat del benestar per regular (que és gratis), però no com a prioritat pressupostària.
Notícies relacionades¿Però es refereixen a algun tipus més? ¿A la compravenda d’estrangers de la UE? No crec que la UE estigui pensada per a aquesta discriminació als habitants del seu territori. ¿A la vivenda de vacances? ¿Potser es refereixen que algú compri com a inversió per posar aquesta vivenda a lloguer? ¿Coneixen els nostres governants un sol mercat del lloguer al món on no hi hagi propietaris que posen la seva vivenda a lloguer?
No es preocupin, crec que per fi els nostres governants saben quin és el problema, i la solució. Cada any fem la meitat de les vivendes que necessitem en relació amb les llars que es creen (i això sense comptar les famílies que no es creen perquè no poden). El Banc d’Espanya va quantificar el dèficit acumulat en 600.000 el 2023. El 2024 s’han creat el doble de llars que de vivendes (100.000), continuem augmentant el dèficit, i això que s’han creat menys llars de les que s’esperaven. ¿Per què deu ser? Ho saben, per això Illa va anunciar fa dues setmanes 200.000 vivendes a Catalunya, en diferents règims (lloguer social, assequible, privat, venda) abans del 2030. És a dir, una nova llar, una nova vivenda... construïda. No és tan difícil, l’INE ens projecta les llars fins al 2039. Però ens ancora el prejudici de pensar que construir no és progressista. Aquesta mesura no dona vots, no tranquil·litza, el 2030 és diverses eleccions després. No calma les veus pròximes necessàries per governar. No sembla la màgia que es necessita, per creuar la paret, fer txas i semblar que apareixen al teu costat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
