¿Què feia Lamine Yamal amb Ibai?
Lamine Yamal en la Kings League. /
Bojan Krkic Pérez va ser un jugador del Barça del qual ningú dubtava que seria un dels grans. Tres han sigut els jugadors que han marcat en lliga el seu primer gol amb 17 anys. Un va ser Bojan. També ho van ser Ansu Fati i, naturalment, Lamine Yamal. Els comentaristes esportius asseguraven sobre els primers que serien déus de la pilota. El problema era durant quant temps. Perquè per a una gran estrella no es tracta només de futbol. És una qüestió global, que al ser personal és difícil de predir.
D’entrada, un xaval de 17 anys no és res tot i que diguin que és el millor jugador del món. Si ja és difícil la construcció d’una persona comuna, quan els que t’envolten et situen en un pedestal, aquest desenvolupament personal es converteix en una tasca delicada.
Recordo les flors i glosses sobre aquell jove Bojan. Van començar a córrer els rumors que tant elogi li acabaria pujant al cap. De fet, patia profundes depressions de les quals ningú era coneixedor. Em van parlar de la seva mare, que no conec de res, María Luisa Pérez, però de la qual em van explicar que intentava explicar al seu fill amb paraules senzilles el valor de la humilitat. Per això, li va recomanar que quan entrés o sortís d’un espai envoltat d’aficionats no portés els cascos amb música. "És de mala educació. Han anat a saludar-te a tu i cal estar per ells".
La formació d’una estrella de futbol s’ha de construir amb fonaments sòlids. Aquest és el problema que gravita i gravitarà sobre el cap de Lamine Yamal si no posen remei. I no es tracta que el seu pare sigui una mica cap boig o que la seva mare hagi decidit posar preu a sopar amb ella en un gran esdeveniment a Londres. ¡Ja ho veuen! La responsabilitat és de l’escola de futbol on s’ha format, la Masia en aquest cas, i del club que ha de saber transmetre valors al jugador, que són els que el suportaran com a individu quan passi per males èpoques, que sempre arriben.
La derrota de dissabte davant el Reial Madrid no va ser el pitjor. El més temible és la indisposició de Lamine Yamal per estar al màxim de les seves condicions físiques i mentals en un partit en el qual es jugava la solvència del seu equip i també la seva. Les famoses declaracions del jugador en l’espectacle d’Ibai Llanos van estar fora de lloc. ¿Qui del club li va permetre assistir-hi uns dies abans del clàssic? ¿S’imaginen Messi o Ronaldo fora d’una concentració abans d’un gran partit? Impossible. El nom ja ho indica. Es tracta de concentrar-se de cara a un partit i no de deixar-se portar per les circumstàncies externes.
Diuen que és un problema generacional. Que això de Lamine Yamal respon a una generació. Ho dubto. Anar a un programa juganer com el d’Ibai Llanos va ser un error. De fet, Lamine Yamal no va dir directament el que l’impulsiu de Dani Carvajal va posar amb gestos en boca del blaugrana. Va ser un símil entre Los Porcinos, l’equip d’Ibai en l’anomenada Kings League, i el Reial Madrid. I Lamine Yamal només va haver d’assentir al que el comunicador deia. Bingo per al youtuber. Desastre per al futur millor jugador del món, que es pot quedar en res. Com d’altres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
