Farmacologia estranya

Les males notícies, en canvi, entren sense programa i sense posologia. Arriben a l’oïda o als ulls amb la brutalitat de l’immediat, i un creu haver-les absorbit a l’instant, com un líquid fosc que corre directe al cor. Però el veritable metabolisme comença després (anys després de vegades), en silenci, quan la notícia escoltada comença a multiplicar-se en la ment com una substància sense antídot. No hi ha pic una hora després ni vida mitjana de sis hores: hi ha una mena de digestió interminable, un eco que s’instal·la i que de vegades mai s’excreta del tot.

–La mama ha mort– et diu el teu germà per telèfon, i penses que has sentit el títol d’una novel·la. Potser, el veritable i profund significat de la frase no comença a colpejar-te fins a sis mesos després.

Notícies relacionades

Canya per frenar Orriols

La sagnia electoral de Junts

L’ansiolític, amb la seva disciplina farmacèutica, pot adormir l’ansietat a l’instant; la mala notícia, amb la seva lògica literària, la desperta quan li dona la gana. Un s’empassa la càpsula sabent que ben aviat se sentirà més lleuger; la notícia, en canvi, es queda encapsulada i allibera la seva substància letal d’acord amb uns patrons dissenyats per l’inconscient. Els seus efectes arriben amb freqüència a la segona o la tercera generació. L’inconscient no té pressa.

Els metges insisteixen en horaris i dosis, mentre que la vida no ofereix cap pauta per a l’administració del dolor. La ciència marca temps mesurables; la consciència, en canvi, viu en un rellotge defectuós, on un minut pot durar anys. I en aquest desfasament cruel entre el que triga un fàrmac a calmar i el que triga una ferida a assentar-se, es juga l’estranya farmacologia de l’existència.