Accelera

Et veus a tu mateix pensant, dins de l’habitacle, que tants somnis, disgustos, passions, lluites, sacrificis, tanta intel·ligència, amor, frustració, alegria malgastades, ¿per a què?, ¿per malgastar-ho tot en un minut davant un vulgar semàfor? Per això vaig accelerar, crec. Vaig accelerar per mi i per tota la humanitat. Al girar a la dreta, vaig aprofitar tant l’espai que em vaig menjar la vora de la vorera amb la roda posterior. El cotxe va donar un estrany salt i de seguida vaig començar a advertir que alguna cosa no anava necessàriament bé per als meus interessos. Vaig trobar un lloc per aparcar a la primera –¡el meu dia de sort!–, i al baixar vaig descobrir que havia rebentat la roda.

Notícies relacionades

¿Per què témer una denúncia?

L’habitatge, a la deriva a Catalunya

Després del xoc inicial, no recordo què va ser el primer que vaig pensar –potser res–, però sí el segon: tinc columna. En certes circumstàncies, la fórmula "comèdia és igual a tragèdia més temps", com diu el personatge que interpreta Alan Alda a Delictes i faltes, de Woody Allen, podia prescindir directament del molest "temps" i passar sense més ni més a treure partit de la mala notícia. De fet, poc després de rebentar la roda, mentre esperava assegut a la vorera a què arribés la grua, vaig recordar una cosa que havia dit mesos enrere en una entrevista Robert Mankoff, un dels vinyetistes més admirats de The New Yorker. Mankoff afirmava que l’humor, en general, remet a una cosa que ha sortit malament, i explicava que feia poc havia acudit a un espectacle del còmic Nate Bargatze, que solia construir els seus monòlegs sobre les coses fumudes i alhora divertides que li passaven. El que va fer pensar Mankoff en si Bargatze seria dels que, quan els passava una cosa dolenta, deia "¡Merda!" o "¡Bon material!".

Tenir columna alguns dies és dificilíssim. Mires al teu voltant i no veus res, tret de la vida trillada, sobre la qual poses la mirada i no adverteixes res del que no hagis escrit ja. Em vaig creure, per un instant, alliberat del pes de buscar desesperadament un tema per escriure. Per descomptat, quan l’endemà vaig acudir al taller a recollir el cotxe, i vaig pagar no una roda nova, sinó dues, perquè un mateix eix ha de portar dos pneumàtics iguals, el meu alleujament per tenir columna es va anar matisant. N’hauria d’escriure algunes per pagar-les. Així que no descarto parlar d’això un altre cop la setmana que ve.