La força social tomba l’opa

Durant bona part del procés, el BBVA s’ha concentrat a convèncer els accionistes amb una intensa campanya publicitària, però ha minimitzat l’impacte que la fusió podia tenir sobre l’ocupació, el finançament de les pimes, el tancament d’oficines i la pèrdua d’una seu bancària històrica al territori. Segons l’Observatori de la PIME, la fusió hauria tingut importants conseqüències a Espanya. Hauria reduït el crèdit en 54.000 milions d’euros ‒sobretot per a pimes‒, hauria comportat uns 8.000 acomiadaments qualificats i el tancament d’unes 450 oficines. En alguns territoris, com Catalunya, on quatre entitats ja tenen el 85% de les oficines bancàries, l’opa hauria accentuat la concentració que l’Autoritat Catalana de la Competència considera propera a l’oligopoli i sense gaires precedents a Europa. Situacions similars hi ha a les illes Balears, per exemple. Aquestes previsions van activar una resposta unànime: patronals, sindicats, col·legis professionals, cambres de comerç i altres entitats van expressar un rebuig ampli i transversal. Potser el BBVA no va valorar prou la capacitat de reacció de la societat.

El Sabadell, en canvi, ha sabut teixir millors aliances amb la societat dels territoris on té més presència i s’ha consolidat així com un banc proper, compromès amb les pimes i amb el teixit econòmic local. Aquesta connexió amb el territori ha estat un actiu intangible però decisiu. La pressió social va portar el Govern espanyol a imposar condicions per preservar l’interès general, reduint els impactes socials negatius i les sinergies, fet que podria haver limitat els beneficis esperats pel BBVA i reduir les possibilitats de millora del preu ofert. A això s’hi van sumar errors de percepció: el BBVA va afirmar que el preu era "immillorable", però el va modificar molts cops. Aquestes rectificacions van restar credibilitat i van generar la sensació que podia fer-ho una vegada més si aconseguia el 30% d’acceptació. Potser molts accionistes van preferir esperar, convençuts que podria arribar una última pujada. A més, alguns missatges corporatius van transmetre la idea que el BBVA subestimava la intel·ligència dels accionistes i de la societat. Per la seva banda, sembla que molts accionistes minoritaris del Sabadell –que controlen prop del 40% del capital– valoren no només el dividend, sinó també la proximitat, la qualitat del servei i el compromís amb el territori.

Cal recordar que la majoria d’opes hostils acaben fracassant i destruint valor per als accionistes. Els costos legals, reputacionals i d’integració que generen sovint superen els beneficis esperats. Aquesta no n’ha estat l’excepció. Tampoc s’ha d’oblidar que, en banca, la mida no garanteix l’èxit: amb la crisi del 2008 van desaparèixer entitats grans i petites, mentre que d’altres, també de totes les mides, van saber adaptar-se i créixer. La diferència no va ser la mida, sinó la bona gestió, basada en la prudència, la innovació, la proximitat i la bona governança.

Notícies relacionades

Els accionistes indecisos del Banc Sabadell

El temps dirà el guanyador real

El desenllaç de l’opa mostra que la credibilitat dels missatges i la complicitat amb la societat poden influir decisivament en una operació financera. El BBVA és un gran banc i amb trajectòria sòlida, que pot seguir creant valor. El Sabadell, per la seva banda, ha demostrat fortalesa i credibilitat. Ara ha de complir les promeses de dividends i del pla estratègic, mantenir l’ocupació i les oficines, consolidar un nucli estable d’accionistes i continuar apostant per la qualitat del servei i el suport a les pimes.

Aquesta opa deixa una lliçó vàlida per a qualsevol organització: els accionistes no ho són tot, cada dia compten més els altres actors socials. Ara, els dos bancs tenen al davant la tasca de continuar demostrant amb fets la seva capacitat de generar valor econòmic i social. No oblidem que en economia, com en la vida, les derrotes no són eternes, però les victòries tampoc.