Sánchez Llibre i les dretes

El president de Foment adverteix a Madrid que per ser competitives "les empreses necessitem la immigració com l’aire que respirem o l’aigua que bevem"

3
Es llegeix en minuts
Sánchez Llibre i les dretes

Els que seguim la política dia a dia –i els xocs gairebé sagnants dels dimecres entre Sánchez i Feijóo– tendim al pessimisme. Tot i que siguem lluny dels profetes del catastrofisme que diuen –com si el milió de morts de la Guerra Civil no hagués existit– que estem en l’apocalipsi. Però els ombrívols arbres no han d’impedir-nos veure el bosc. I –malgrat els dimecres del Congrés– hi ha bosc.

Dos exemples. Dijous –en plena puigdemontada– Junts, el PSOE, el PP i el PNB van arribar a un acord per desbloquejar la llei contra la multireincidència. El rellevant no és qui guanya amb l’acord, sinó que quatre partits que haurien de ser l’eix de la política espanyola han arribat a un consens sobre un assumpte que preocupa. Fins i tot Feijóo admet, per tant, que Puigdemont té algun efecte col·lateral positiu. Un altre. Des de la crisi econòmica, l’Ibex –termòmetre de la marxa de les grans empreses– no havia tornat als 16.000 punts, i en la pandèmia va arribar a caure als 6.400. Però el 27 d’octubre els va recuperar i dijous –en el pitjor de la crisi política– va arribar als 16.746, una revalorització del 44% el 2025. Com deia Paul Krugman, "la bossa no és l’economia". Ni mesura el benestar social, però...

I divendres, Josep Sánchez Llibre, president de Foment, va presentar un estudi de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics que dirigeix Fèlix Riera sobre immigració. Un tema molt complex amb què el populisme vol engreixar i dividir la societat. D’aquí a 10 anys es jubilaran 5,4 milions de residents a Espanya i la demografia –la taxa de fecunditat no assoleix 2,1 fills per dona, inferior a la taxa de reemplaçament generacional– només aportarà 4 milions. Això suposarà una mancança d’1,4 milions d’actius necessaris perquè Espanya pugui continuar funcionant i creixent.

I la solució és que cada any acollim 140.000 immigrants més. I Sánchez Llibre –que va voler presentar l’informe ell i a Madrid– va treure tres conclusions. Una, Espanya necessita immigració per continuar progressant. Dos, per ser competitives "les empreses depenem de la immigració com de l’aire que respirem o l’aigua que bevem". Tres, la immigració és també obligada per mantenir les pensions i l’estat del benestar. Però sap –ho corrobora l’enquesta d’Opinió 360– que la immigració genera reaccions enfrontades. Per això proposa un gran pacte sobre la immigració i les mesures per poder assumir-la amb les mínimes tensions. Perquè d’aquí a quinze anys la tercera part de la societat espanyola (i catalana) estarà formada per immigrants o descendent d’immigrants. Sí, és així.

Foment –sense explicitar-ho– emet un missatge polític. El creixement i el benestar no podrà seguir si s’imposen les tesis de l’extrema dreta de Vox (a Catalunya, d’Orriols) que prediquen que hi ha massa immigrants, que com menys millor i que cal ensenyar la porta d’expulsió. És també un avís al PP i a Junts, perquè no caiguin en la temptació de flirtejar amb el populisme. I és evident que assumir bé 140.000 immigrants cada any –sense que pugin els conflictes– exigirà un reforç de les polítiques socials. ¿S’ho empassarà la dreta?

I l’esquerra haurà de repensar dogmes com la congelació de lloguers que –potser útils a molt curt termini– fan baixar l’oferta de pisos al mercat, quan es necessiten amb urgència més vivendes. Vinguin d’on vinguin. I el càstig als anomenats "grans tenidors" (propietaris de cinc pisos) sona a processons de fidels demanant pluja.

Notícies relacionades

Sánchez Llibre creu que les tesis de Vox, malgrat que vulguin abaixar els impostos, són perilloses per a les empreses. Que sense el PP i el PSOE el gran pacte sobre la immigració serà impossible. I que l’esquerra ha de revisar la seva doctrina si no vol que l’escassetat de terra agreugi el problema de la vivenda, disminueixi l’arribada d’immigrants i generi conflictivitat social.

La patronal catalana no sempre encerta. Però s’ha desenganxat d’Abascal i Orriols, ha llançat un avís a les dretes i ha reclamat al PSOE que no cedeixi davant el simplisme d’alguns aliats. I proposa un diàleg no contaminat de populisme i oportunisme electoral. No serà fàcil. No és un mal espanyol. O català. Per allà hi ha Trumps, Farages i Le Pens.

Temes:

PSOE Vox