Com ‘esquivar’ Trump

Trump abandona la tradició americana d’advocar per la cooperació internacional i la defensa de la democràcia. L’estabilitat mundial s’ha de basar només en pactes –malgrat interessos contraposats– entre les grans potències. Els Estats Units, la Xina, Rússia i els estats que siguin necessaris. I per a Trump els països europeus –la UE no és pas essencial– són aliats dels Estats Units, que han garantit durant anys la seva seguretat. I un problema és que els europeus sostenen –per exemple, sobre el canvi climàtic– posicions contràries a l’Amèrica de Trump.

A més, a Trump l’enerva que Europa continuï defensant l’internacionalisme i les llibertats, que ja no són la prioritat americana. I creu que les democràcies europees estan en decadència, perquè la forta immigració dilueix les seves identitats i així perden fiabilitat. I com que se separen de les seves tesis són aliats incòmodes que perjudiquen l’estabilitat mundial, que segons Trump es basa més en les relacions de força que no pas en l’ONU.

Per això –i aquí ve un fet rellevant– davant uns països decadents envaïts per la immigració, que no paguen la seva defensa i que restringeixen la llibertat de certs partits, Amèrica ha de recolzar les forces més pròximes al MAGA. ¿L’extrema dreta d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya?

Trump fa una esmena total a una Europa que no vol trencar amb Amèrica –necessita l’OTAN–, però tampoc acceptar el dictat americà. El president del Consell Europeu, el portuguès António Costa, ha dit que si Amèrica i Europa són aliades no han d’interferir en les seves polítiques internes i el canceller Merz conclou que en el document de Trump hi ha algunes coses comprensibles, però d’altres d’inacceptables per a Europa. "No veig cap necessitat que els americans creguin que cal salvar la democràcia europea".

El cas més clar de la separació és Ucraïna. Trump va dir que aquesta guerra no havia d’haver començat mai i que ell l’acabaria en 24 hores. Un any després prioritza el final de la guerra i els seus tractes amb Rússia. Així, Putin (rehabilitat aquest estiu per Amèrica) i Trump han elaborat diversos plans de pau que proposen que Ucraïna cedeixi una part del seu territori i renunciï a qualsevol iniciativa que sigui lesiva per a Moscou. Però Zelenski s’hi resisteix tant com pot i amb l’ajuda europea força Trump a endolcir aquests plans. I llavors Putin els rebutja. I Trump ja suggereix que Zelenski i Europa han d’acabar acceptant el consens Washington-Moscou (obra més d’homes de negocis que de diplomàtics) o assumir-ne les conseqüències: pagar la defensa d’Ucraïna mentre Amèrica se’n desenganxa.

Però Europa no pot abandonar Ucraïna, perquè cedir de nou davant Putin –com a Crimea– establiria un altre greu precedent. I un Putin envalentit podria posar els ulls en algun país bàltic i esbocinar la UE. Hongria ja hi sembla disposada.

Notícies relacionades

Un buit infernal

Renault i Ford, l’avançada elèctrica

Europa no pot consentir que Putin condicioni a Ucraïna i parcialment la UE, però tampoc sap com impedir-ho. Costa ha dit que "no abandonarem Ucraïna com d’altres van fer a l’Afganistan". Però, ¿com es menja això? La UE vol usar els fons russos bloquejats per finançar les compres d’armes a Ucraïna. I la UE no és que no serveixi, és que ja no és suficient. Aquest cap de setmana es van reunir a Londres Starmer, que no és a la UE però té armes nuclears, Macron, que és clau però que internament està molt afeblit, i Merz, el caut conservador que lluita perquè la seva coalició amb l’SPD es mantingui i Alemanya recuperi la força econòmica.

La resposta europea passa per Brussel·les, però també per la triple aliança Londres-París-Berlín. Plantar cara a Trump té el perill que se’n desentengui. D’Ucraïna i d’Europa. I a Putin cal jutjar-lo pels seus actes –Crimea, Ucraïna– i convé recordar allò de "si vols la pau, prepara’t per a la guerra". A totes tres capitals ja es parla de recuperar alguna mena de servei militar.