El Bulli
Juli Soler, el mèdium
En un excel·lent article de fa uns anys, Toni Massanés, director de la Fundació Alicia, parlava de Juli Soler arran d’un dels homenatges que va rebre després de la seva mort. Juli Soler va ser l’ànima d’El Bulli, des del 1981, quan, després de l’etapa de Jean-Louis Neichel, i de la mà del matrimoni de Marketta i Hans Schilling, va convertir el que havia estat un mini golf i un grill en el restaurant més revolucionari, en l’estilet de l’alta cuina, en un monument venerat. Va confiar en un jove Ferran Adrià i, des d’aquell precís instant, van conformar el duo més memorable de l’univers culinari en una quasi inaccessible cala de la Costa Brava. Massanés deia que Juli Soler sabia estar, però que, sobretot, "sabia ser". És a dir, sempre estava a punt, quan et rebia i t’oferia una copa de xampany (el seu famós xampú!), quan t’anunciava "el festival" que t’esperava, però, d’un manera discreta, "tenia la capacitat de tornar-se transparent, fins quasi desaparèixer, per permetre una experiència més pura".
Aquesta era l’ànima que Juli Soler, "un savi escollit que dominava l’art de rebre", va saber i va poder transmetre a El Bulli: la necessitat de fer-te creure que estaves en un concert de rock – la distensió, la joia, el ritme – quan, en realitat, eres a punt d’entrar en un temple. Tot això, amb l’únic objectiu de procurar evitar el vertigen d’aquell pacte inenarrable amb la felicitat gastronòmica i d’anunciar-te, alhora, que mai no podries oblidar les hores viscudes a la sala bigarrada de Cala Montjoi.
Aquest divendres, entitats i institucions de Roses li reten un altre homenatge, deu anys després de la seva mort, orquestrat per Salvador García-Arbós i conduït per Cristina Jolonch i Pau Arenós, que parlaran amb amics i saludats. Serà, del cert, una nova invocació de l’esperit indomable de Juli Soler, de la seva vitalitat sense mesura, de la calma que transmetia a través d’un tarannà elèctric. Del que hi era sense ser-hi, d’aquell que, essent-hi, esdevenia un factòtum tan evanescent com les bombolles del xampú, el mèdium que connectava universos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
