CONTEXT

L’efecte papallona

La gran volta francesa transcendeix el món de l’esport, convertida en un esdeveniment global i del qual Catalunya serà testimoni el juliol vinent.

MARC VILA / Delegaciones

Falten 100 dies perquè comenci el Tour de França. Falten 100 dies perquè el Grand Départ, la sortida, el moment culminant que hem estat esperant tot un any, es faci realitat a Barcelona. Aquesta vegada sí, la primera etapa es farà a casa. I la segona i la tercera, fins al Capcir. I ens adonem que tot just falten 100 dies, que ja és primavera i que el gloriós mes de juliol és a tocar. He estat en algunes carreres ciclistes de renom. He visitat, per exemple, la zona reservada de la Volta i m’he atrevit a pujar dalt d’un cotxe per seguir una etapa, amb una estranya sensació de plaer i vertigen alhora, de serenor i de brogit combinats, perquè les bicis no fan soroll (llisquen en el murmuri del fregadís amb l’asfalt) i perquè tot el que les envolta genera una efervescència difícil d’entendre si no ets allà al mig. També he estat en el campament (¿se’n pot dir així?) que el Tour va muntar a Girona el 2009, aquell garbuix indescriptible d’expectació i pedals, de reclams publicitaris i mites que es feien carn i habitaven entre nosaltres. Aquell cafarnaüm caòtic que, de cop i volta, prenia sentit quan els ciclistes s’aglevaven davant la línia de sortida, quan una autoritat tallava la cinta i quan començaven a córrer com uns esperits en zel en un recorregut que l’organització qualificava com a "tram neutralitzat" i que a mi em va semblar una bogeria de quilòmetres per hora. D’aquell contacte llunyà amb el Tour en conservo una gorra de color groc, una motxilla també groga i un ciclista de plàstic en miniatura, amb el jersei de líder, aixecant el braç dret en senyal de victòria.

Aquesta nit, la nit dels 100 dies, Doctor Prats estrenarà la cançó que serà la banda sonora del Tour català. "Fresca, popular i pensada per cantar i ballar", diuen. Pensada com la necessitat essencial de la bicicleta, que és moure’s incessantment per no caure. És ben probable que soni com una rumba (ens hi tenen habituats), per reflectir allò que el grup ja avançava en una peça de fa temps: "El teu ritme provoca un efecte papallona". Conviurà amb l’espai sonor que acompanya el Tour des de fa uns deu anys, aquell fragment de només quatre notes que avisa de l’arribada de la Grande Boucle, un sintetitzador que sintetitza i resumeix l’esperit d’aquesta "cita amb la història", com diu la pàgina oficial, on també s’esmenta que "els barcelonins l’esperen amb impaciència i entusiasme". Quatre notes que em fan pensar en aquell altre codi sonor, les cinc notes dels Encontres a la tercera fase de l’Spielberg, la possibilitat de contactar amb un altre món. D’aquí 100 dies veurem enormes gallines que pedalen i ciclistes gegants que pedalen sobre gegants bicicletes, i gorres de publicitat i camions de propaganda i la corrua extraterrestre d’autobusos, cotxes amb baques i motos a tota pastilla. Podrem explicar als nets que vam veure coses que "vosaltres, els humans, no creuríeu". Vam veure, el 4 de juliol, d’aquí 100 dies, com el reialme del groc prenia possessió dels carrers de Barcelona. La papallona del Tour ha començat a aletejar.

Temes:

Barcelona Girona Motos

Inicia sessió 0 Comentaris