Desperfectes
Arriben núvols de drons
Putin és al teclat del seu videojoc de guerra enviant drons com qui vol robar peres al veí ric. El seu joc és molt malintencionat: temptejar l’espai aeri polonès, enviar drons cap a Estònia i pertorbar els aeroports de Dinamarca i Noruega. Des que caigué el mur de Berlín i es va desintegrar la Unió Soviètica, Moscou no havia emulat tant els escenaris de la Guerra Freda com a complement de l’atac a Ucraïna.
Els arxius de la Comissió Europea van plens de propostes i plans defensius que no han estat activats. Fa un any, quan Alemanya va signar el contracte de compra de míssils Arrow amb Israel, la idea de l’escut antimíssils europeu –ESSI– potser feia un bon pas, però a càmera lenta. Ara, Ursula von der Leyen ha proposat un mur antidrons que compta amb la dura experiència d’Ucraïna. És la guerra de drons contra drons, de baix cost. Mentrestant, els països de l’OTAN han activat amb agilitat operacions per terra, mar i aire per contenir la gana descarada de Putin. Aquests esforços van en paral·lel amb, d’una banda, la poca credibilitat dels gestos canviants de Donald Trump respecte a la Unió Europea o l’OTAN, i, d’altra banda, amb la manca d’unitat estratègica entre els socis europeus, un factor que deixa molt satisfet Putin.
En situacions així els actes de fermesa s’han d’executar amb prudència i, sobretot, per decisió plena de la Unió Europea, siguin quins siguin els vaivens d’una opinió pública extremadament volàtil i poc articulada. A les tertúlies de Brussel·les, per exemple, corren les especulacions sobre una Ursula von der Leyen que acapara massa poders.
¿És aquest el moment més adequat per dedicar-se a coses així i, si és veritat el que es diu, per què no han actuat els mecanismes de control europeu? O és que hi ha putinistes fins i tot a la sopa?
És cert que, amb la caiguda del mur de Berlín, la satisfacció d’haver guanyat la Guerra Freda es va donar per irreversible: era l’hora de gronxar-se amb els dividends de la pau; però la història no havia acabat, com es va veure a Iugoslàvia i ara s’està veient a Ucraïna. Amb Putin, haver abaixat la guàrdia ha tingut un cost inimaginable l’any 1989, quan Europa va recuperar tanta llibertat.
Les flaqueses del consens defensiu europeu no són una qüestió de solidaritat etèria sinó de cru i pur interès comú. El tauler, com a la Guerra Freda, continua sent molt perillós. Pequín està molt atent a les distraccions d’Occident a Ucraïna, perquè té ganes a Taiwan.
Notícies relacionadesSi es propugna una Europa més competitiva, no ajuda fabricar drons i microprocessadors? Per a una Europa forta, els escuts defensius són imprescindibles. Aquesta fortalesa pot inquietar una opinió pública desconcertada, però el més important és que aplaqui el Kremlin.
Amb Mark Rutte, l’OTAN va fent els seus deures i, com es deia abans, també consisteixen que els Estats Units segueixin actius en l’Aliança Atlàntica i la Rússia de Putin es quedi fora d’Europa.
