El futur d’Europa
No hi ha norma sense força
És una impertinència el recordatori periòdic que els costos de l’energia ho manen tot. Trump és el que és però l’Iran és el que no hi ha. Quan es va inventar el telègraf es deia que la humanitat estaria més unida que mai. En inventar la ràdio, Marconi va proclamar que s’acabarien les guerres. Ara estem amb la intel·ligència artificial i els eixams de drons: l’estret d’Ormuz és intransitable i els consumidors del món s’indignen a la benzinera.
El mapa de Mercator, de l’any 1569, tingué una vigència de segles i consagrà una percepció del planeta que girava al voltant d’Europa. El 1974, Arno Peters va refer el mapamundi: pretenia una representació real de les mides continentals, territorials. Va abolir l’etnocentrisme europeu. Donava una dimensió proporcional a les dimensions autèntiques. Vet aquí l’estret estret d’Ormuz, amb els camellers trotant a les dues ribes, abans que el petroli fos or negre. Deia bé la primera ministra d’Israel, Golda Meir: "Moisès ens va arrossegar quaranta anys pel desert per dur-nos a l’únic lloc en tot l’Orient Mitjà on no hi ha petroli".
Un sistema de nacions com és la Unió Europea no és només un conjunt normatiu. Això és el que va venir a dir Ursula von der Leyen en un discurs que ha estat tergiversat de manera sorprenent. Per experiència històrica sabem que la implementació del poder normatiu de vegades requereix la força.
Notícies relacionadesEn la seva intervenció davant els ambaixadors de la Unió Europa, Ursula von der Leyen va dir que a Europa sempre li afectarà el que passi al món i per això la idea que es pugui atrinxerar i apartar del moment caòtic és una fal·làcia. El sistema de normes "ja no és l’única manera de defensar els interessos europeus". Va proposar, simplement, reformar les normes i tenir força per defensar-les. La reacció fulminant al seu discurs potser té alguna cosa a veure amb aquest front del no a la guerra que pretén revitalitzar l’esquerra europea, tan malmesa. Està en preparació la nova Estratègia de Seguretat Europea. El nou pacifisme podrà fer grans discursos al Parlament Europeu i Donald Trump li pot donar bona munició si contradient-se tan a pler, amb comentaris jactanciosos i improvisacions tàctiques, però la Guàrdia Revolucionària Islàmica –organització terrorista, segons la UE– continua al poder, a costa del poble de l’Iran.
El professor Zaki Laïdi s’ha preguntat si, com a projecte normatiu, la Unió Europea té sentit sense un "projecte geopolític". És la pregunta del milió. La UE no serà gran potència en tant que no sigui garant últim de la pròpia seguretat. I això és defensa, tecnologia, comerç, armament, ciberespai. Monet parlava de fusió d’interessos europeus i no només d’equilibri d’interessos. La guerra d’Ucraïna ha obligat Europa a fer alguns passos singulars. Amb l’estret d’Ormuz entre flames i vaixells enfonsats, altres passos s’hauran de fer, amb la mànega a la mà i veient com el preu de la gasolina puja cada dia.
