Cultura ornamental

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

01 d’octubre del 2025. 00:19

0 Comentaris

Inauguración de Mondiacult, la cumbre con más de 150 ministros de Cultura organizada por la UNESCO / JORDI OTIX

Si hi ha una paraula equívoca és cultura. D’entrada, només de pronunciar-la, se’ns omple la boca de simfonies en auditoris selectes, de quadres executats amb mestria, de novel·les que són tresors del coneixement, d’edificis que ens informen de l’esperit d’una civilització, d’estàtues que reflecteixen el poder d’un gest robust contra la impassibilitat del marbre, d’una llengua que conforma un pensament… Però també diem cultura, per exemple, quan parlem de realitats punyents que s’estructuren en una manera de fer. Diem, posem per cas, "cultura de la violació" (encara no sé refer-me de la impressió cada cop que ho veig escrit!) per referir-nos a pràctiques habituals menyspreables o també comentem la "cultura de la migdiada", per esmentar un costum estès entre la població. O diem "cultura de masses", que és l’antítesi de la cultura stricto sensu, és a dir la cultura entesa com un bagatge elitista. Cultura ha passat de ser un patrimoni comú, el conjunt de simbologia i formes de vida que defineixen una societat, per adherir-se a qualsevol complement, manifestació d’una determinada actitud. Per no parlar dels orígens primers: el conreu de la terra. Avui, un text com aquest: "Posau la terra a cultura y la tornareu bona", provinent del Llibre dels Secrets de Agricultura, casa rústica y pastoril, del segle XVII, seria difícil d’entendre, sempre que no figurés com a lema metafòric d’una reunió internacional com la que aquests dies es fa a Barcelona. N’hi ha un altre, provinent de la compilació de les Constitutions y altres Drets de Catalunya, de 1704, que avui seria vist com un atemptat contra els drets humans ("damnejant las cultures dels dits territoris") i que fa referència a una malvestat rural, perquè territoris, en aquella època, no era el sinònim de país que ara fem servir tant, sinó que ens parlava de camps.