El cop i el cap (d’Estat)

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

25 de febrer del 2026. 03:55

0 Comentaris

EFE

És cert que s’han publicat més d’un centenar de llibres sobre el cop d’Estat (o l’intent de cop d’Estat, fallit) del 23 de febrer de 1981. I també és possible que sigui cert això que afirma Javier Cercas, que en va escriure una novel·la farcida de "veritat" segons ell: "El gran secret del cop d’Estat és que no hi ha un gran secret, que ja sabem la veritat". Tanmateix, aquest dimecres estarem pendents de la desclassificació anunciada per Pedro Sánchez de tots els documents (o de quasi tots: si més no els que tenen a mà) de l’assumpte aquest de Tejero, Milans, Armada i companyia. Bé, de fet, exagero. N’estaran pendents l’Andreu Farràs i en Pere Cullell, per exemple, que són dels periodistes que han investigat amb més intensitat les profunditats d’aquell succés històric que, malgrat totes les dades aportades, és segur que encara reté a les xarxes de pesca de veritats alguna revelació que pot ascendir fins a la superfície. La resta, estarem a l’aguait del busseig, no pas amb l’esperança cega de trobar una explicació plausible a un afer en el qual van intervenir tantes forces, tants desitjos, tantes voluntats que, més o menys, es van trobar en una determinada cruïlla i després van optar per camins divergents. No sé si això que ha dit Cercas ("és un gran servei a la democràcia, perquè així es podrà acabar amb bulos, bolas y trolas") es complirà. Ell va optar, després de centenars de pàgines, per una solució senzilla a un problema complicat, molt d’acord amb bona part de la seva opció narrativa en general. Uns homes sols (traïdors tots tres a les seves respectives causes) van decidir que la "traïció" era el millor camí per fer front a aquella tragèdia que, al final, quasi es va convertir en una tragicomèdia.