Pitjor que el bloqueig. ¿L’infern?

Però Madrid no és Nova York. Els jutges han condemnat –com a mínim a pena de banc dels acusats– la seva dona, Begoña Gómez, i el seu germà, David. Un infern. ¿Ho compensa que la mateixa tribulació l’hagi de passar Isabel Díaz Ayuso pel cas del seu nòvio, González Amador? Curiós, Sánchez va dir que alguns jutges actuaven amb mòbils polítics (lawfare) i ara Ayuso fa el mateix amb la jutge (conservadora) que envia al banc dels acusats el seu nòvio. I res bo en la sessió de control d’aquest dimecres. Sense duel Sánchez-Feijóo, el president és a Nova York, els improperis entre la vicepresidenta Montero i la nova portaveu del PP, Ester Muñoz, van ser encara més baixos de nivell.

Anem al que és rellevant. ¿Està governada Espanya? L’Executiu va perdre dimarts l’admissió a tràmit del projecte de cessió de competències d’immigració a Catalunya, avalat pel PSOE i exigit per Junts. 173 a 177 vots. La culpa va ser de Podem, que se n’ha anat a Sierra Maestra, però, ¡compte!, també de dos diputats de Sumar, que no són de la majoria evanescent, sinó de Sumar, del Govern. Però pitjor va ser fa uns dies, quan el Govern va ser derrotat per 170 a 178 vots en la llei estrella de la vicepresidenta, Yolanda Díaz, de les 37,5 hores. Llavors Junts va avortar la llei. I Yolanda va reaccionar atacant un soci imprescindible de la majoria evanescent. Si estira la manta cap a Yolanda, el Govern es queda sense majoria per culpa de Junts. Si l’estira cap a a Junts, tampoc la té per culpa de Podem.

¿Tindrà majoria alguna vegada per a una cosa important? No serà fàcil, perquè Yolanda (i Podem més) no vol empassar-se que la coalició progressista té socis de centre. I que ni el PNB ni Junts són soldats de l’Exèrcit roig. I sembla que Sánchez està disposat a perdre votacions rellevants que –amb capacitat de maniobra– podria haver salvat. ¿Està fora de joc per les contradiccions dels seus socis?

El pitjor és que no hi ha majoria (tot i que la vulgui ressuscitar), però tampoc hi ha un Govern coherent. Les 37,5 hores van anar al Congrés –a perdre– només perquè Yolanda Díaz es va imposar. ¿El president no té autoritat davant el seu soci minoritari? Aquest dimarts el Govern va aprovar el decret d’embargament total a Israel, però Ernest Urtasun, ministre de Cultura i amb més fons que Yolanda (va ser eurodiputat), va afirmar que Sumar no estava d’acord amb la clàusula extraordinària d’excepció i que la intentarien tombar al Congrés. ¿El soci minoritari pretén que fracassi una decisió del Consell de Ministres? ¿Hi ha Govern?

La complexitat –per ser elegant– de la política espanyola és terrible. No hi ha majoria parlamentària i gairebé no hi ha Govern, però tampoc hi ha una majoria alternativa per rellevar-lo, perquè els grups que el van investir pensen que, per a molts dels seus electors, el mal major seria un Govern PP-Vox. Una cosa nova, ja que Aznar i Rajoy mai van dependre d’un partit d’extrema dreta, a més amb vent a favor en les enquestes.

Notícies relacionades

Atípic del principi al final

Begoña Gómez ha de dimitir

¿Com desbloquejar? Sempre hi acaba havent solucions, bones o dolentes. El PP aposta a l’infern judicial de Sánchez. Sánchez, que Puigdemont li voti els pressupostos. Però Puigdemont –amb problemes a l’exili i part dels seus mirant a Sílvia Orriols– necessita l’amnistia ja. Ja. Sense amnistia no hi ha pressupostos –la resta és literatura– i el Tribunal Constitucional no l’hi aplicarà fins a mitjans del primer trimestre. ¿Depenem que l’escàndol per les possibles condemnes a Begoña Gómez, David Sánchez i García Ortiz acabin forçant la dimissió de Sánchez? ¿O que el Constitucional apliqui a Puigdemont l’amnistia que el Congrés ja va votar, però que el Suprem no li atorga amb una interpretació restrictiva i discutible de la llei?

La situació és tan endimoniada i surrealista que molts ciutadans únicament volen vociferar el seu gran emprenyament. ¿Com? Llegeixin-me diumenge.