"Millora important", però...

És rellevant que el document –curt però detallat– hagi sigut subscrit per nou entitats, amb interessos de vegades contraposats, que van des de Foment, la tradicional patronal catalana, fins a Pimec, la de les petites i mitjanes empreses, el Cercle d’Economia, les cambres de Comerç, Femcat (agrupació d’empresaris nacionalistes), el Col·legi d’Economistes, la Fira de Barcelona, el RACC (el veterà i actiu Reial Automòbil Club de Catalunya) i Barcelona Global. I també s’hi ha afegit la Cecot, una patronal amb origen a Terrassa i integrada a Foment. Tot i que Foment ja va emetre, el mateix dia que es va saber el pacte, una nota per ressaltar més la insuficiència de la proposta que els 4.686 milions que aportaria el nou SFA (fet que va molestar la Generalitat), mentre que les altres vuit entitats, les de l’anomenat G-8, van prioritzar l’acord.

El document explicita així la posició del món econòmic català i és un missatge als partits catalans, i als espanyols, atès que haurà de ser aprovat al Parlament. Les nou entitats coincideixen a dir que la proposta de nou SFA –l’anterior estava caducat des del 2014– és "una millora important", perquè aportarà més recursos a Catalunya i a totes les comunitats i estableix més racionalitat en un mecanisme molt complex basat en la LOFCA (llei orgànica de finançament autonòmic), que gira sobre el concepte de "població ajustada" per garantir uns mínims d’igualtat en la despesa de les comunitats. Asseguren que és "un punt de partida", tot i que "no suficient" (Foment deia "clarament insuficient") per a les aspiracions catalanes. Veuen positiu que es porti al Parlament i insten els partits catalans a la màxima unitat per aconseguir millorar-lo i assegurar el futur.

Les entitats validen així –tot i que no dubten a reclamar més– el pacte entre el Govern de Madrid, la Generalitat i ERC. I aposten per la seva aprovació, si és possible millorat, al Parlament. Vol ser una pista d’aterratge per a Junts, que l’ha menyspreat. I és un subtil toc d’atenció al PP. Afirmen que la proposta és bona per a totes les autonomies –que veuran incrementats els seus ingressos– i esperen que Feijóo, que diu voler sintonitzar més amb Catalunya, ho tindrà en compte. El document recolza així el pacte entre el PSC, ERC i el PSOE, tot i que bastants dirigents de les nou entitats són lluny d’aquests partits. I, a més, Sánchez-Llibre (Foment) té una relació especial amb Puigdemont, que li ha permès bloquejar propostes de Yolanda Díaz, com les 37,5 hores, que els empresaris consideraven lesiu.

Per a les nou entitats, el millor del nou SFA és l’augment de fons (4.686 milions per a Catalunya) per la participació més alta de les autonomies en l’IRPF i l’IVA, els canvis positius en la definició de "població ajustada" i el pas endavant en l’ordinalitat. Que el rànquing del que rebi Catalunya, i alguna altra autonomia, es correspongui més amb el que aporta a la caixa comuna. Es critica que la "població ajustada" encara no reculli el desfasament de preus entre les comunitats. I s’insisteix que el famós dèficit fiscal català no ve només del SFA sinó també que el percentatge executat de les inversions de l’Estat és sempre inferior a Catalunya a la mitjana de l’Estat. I també es recorda que, mentre subsisteixin dos models de finançament (la LOFCA i els concerts basc i navarrès), sempre hi haurà un pòsit de conflictivitat.

Notícies relacionades

País d’emigrants

Melania Trump, una fortuna sota escrutini

Totes nou entitats donen, doncs, un "sí, però" al pacte entre Illa, Junqueras i Sánchez i d’una manera indirecta interroguen també Puigdemont i Feijóo.

El finançament autonòmic sempre ha sigut difícil d’acordar –és per això que fa 12 anys que l’actual SFA està caducat– i la iniciativa sempre ha partit de Catalunya i sempre ha acabat beneficiant totes les comunitats. ¿Tornarà a ser així aquesta vegada.