Presència mediàtica
Hi ha mort més enllà de Palestina
Fa temps que l’atenció mediàtica està monopolitzada per la guerra a Gaza, amb una cobertura intensa, sovint més emocional que analítica, que ha provocat una mobilització destacada d’actors polítics i socials. Aquesta situació contrasta amb l’escàs interès que susciten altres tragèdies humanitàries igualment greus, com ara les massacres de cristians a l’Àfrica, la repressió de minories religioses al Pròxim Orient o la situació de les dones en règims teocràtics. Una asimetria que és conseqüència de la instrumentalització selectiva per interessos geopolítics o partidistes i que planteja interrogants sobre la coherència moral del discurs basat en els drets humans.
A la República Democràtica del Congo, desenes de milers de persones han sigut assassinades per conflictes tribals i religiosos, incloent-hi massacres a comunitats cristianes, com ara la que ha passat fa una setmana. Nigèria és escenari habitual d’atacs de milícies islamistes com Boko Haram, que han assassinat, segrestat o desplaçat milers de cristians. Els coptes a Egipte pateixen discriminació sistemàtica i violència ocasional. A Síria la minoria drusa ha sigut víctima tant del règim com de grups insurgents, igual com els yazidites abandonats a la seva sort després de les atrocitats a què van ser sotmesos per Estat Islàmic. Aquests fets gairebé no apareixen mai en els titulars internacionals, ni provoquen protestes globals o sancions ni tampoc reben atenció constant dels qui diuen defensar els drets humans.
Notícies relacionadesA l’Iran milers de dones han sigut empresonades, torturades i algunes executades per voler vestir-se amb llibertat o participar en la vida pública. La mort de Mahsa Amini el 2022 va atraure atenció mediàtica i protestes a Occident, però d’una manera efímera. Mentrestant a l’Afganistan les dones han sigut eliminades de l’espai públic pel règim talibà: no poden estudiar, treballar, ser ateses per metges homes ni, com es va revelar després del recent terratrèmol, ser rescatades de la runa. Fins i tot els seus llibres han sigut retirats de les universitats sense que cap universitat occidental s’hagi mobilitzat per això.
L’atenció desigual als conflictes i drames humanitaris no es deu només a la seva magnitud. Si fos així, es parlaria més del milió d’uigurs internats a la Xina o dels gairebé tres milions de rohingyes desplaçats a Myanmar. En realitat passa que l’atenció respon a interessos geopolítics i a càlculs d’utilitat política o simbòlica, fet que, des de la lògica de l’autonomia política, és perfectament comprensible. Però, des del moment en què causes com la guerra de Gaza defugen les explicacions merament polítiques i s’aborden exclusivament des de la perspectiva moral, la defensa dels drets humans, l’asimetria en el seu tractament n’afebleix la credibilitat, buida de contingut la pretesa universalitat d’aquests valors i suscita dubtes sobre un veritable compromís amb els dits valors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
