1
Es llegeix en minuts
‘Hooligans’ de la política

Es parla sovint de la politització del futbol i, com en un efecte mirall, de la futbolització de la política. En tots dos llocs hi trobem hooligans, individus que segueixen uns colors –un partit, un dogma– i es comporten com a fanàtics. La diferència és que en el futbol els crits i els exabruptes solen quedar-se al camp, mentre que en política les opinions incideixen en la vida pública. Ho veiem en aquesta nostra època de conflictes, guerres, desigualtats socials. Obres el diari i et trobes notícies en què bocamolls i integristes d’una ideologia exageren, insulten i menteixen amb tota impunitat. ¿Exemples? L’endemà dels incidents a la Vuelta contra l’equip ciclista d’Israel, Isabel Díaz Ayuso carrega contra Pedro Sánchez i diu que Madrid era com el setge de Sarajevo durant la guerra dels Balcans. ¡Fot-li fort! El següent pas acrític, aleshores, és defensar que no hi ha un genocidi a Gaza, i mentrestant el ministre d’Afers Estrangers israelià acusa Sánchez i els seus "ministres comunistes" d’atiar la violència.

Notícies relacionades

L’anacronisme "comunista" ens porta als Estats Units, on Donald Trump i el seu govern actuen com a hooligans de la política. L’assassinat de Charlie Kirk els va bé per retallar la llibertat d’expressió i perseguir els que no han censurat o plorat la mort d’aquest ultradretà racista i masclista, o que han gosat criticar les seves idees. Així, la cancel·lació del late show de Jimmy Kimmel és un escarment i una amenaça. Són a tocar de la neollengua que dominava l’estat totalitari de 1984, la novel·la de George Orwell. També estan a un pas del retorn del maccarthisme: Trump ja ha dit que vol que l’extrema esquerra sigui considerada com a terrorista.

Aquests dies s’ha fet viral un vídeo en què un reverend baptista de l’estat de Virgínia, Howard-John Wesley, diu: "Estic aclaparat amb la cultura de la divisió i la violència que aquest govern nodreix i fertilitza", i els acusa de "ràbia selectiva" perquè al juny, quan la congressista demòcrata Melissa Hortman i el seu marit van ser assassinats, no es van indignar ni van dir paraula. Doncs això, hooligans perillosos, amb poder per fer callar els rivals.