L’‘European way of life’, en escac

L’atac rus a Polònia, que ha provocat la invocació a l’article 4 del Tractat de l’Atlàntic Nord per part del Govern polonès, no és un acte bèl·lic més a la perifèria oriental del continent, sinó l’evidència que Rússia ja no només és una amenaça per a Ucraïna, sinó un factor desestabilitzador amb vocació expansiva. I Europa, que durant dècades es va creure tret de la guerra, comença a veure que la pau és més una excepció que la norma en la seva història i que el pacifisme naïf, cultivat en el confort de la postguerra a la zona occidental, ja es veu insuficient davant les amenaces actuals. Unes amenaces que no són només a nivell extern, sinó que creixen també a nivell intern.

Notícies relacionades

La via mexicana en l’opa del BBVA

Una dependència silenciosa

D’una banda, per l’erosió de l’Estat de benestar com a pilar de cohesió social. La caiguda del Govern francès de Bayrou, que va tenir un projecte de reforma que va ser percebut per molts com un retrocés en drets adquirits, il·lustra el dilema de fons, que és com sostenir un model social que trontolla davant les exigències demogràfiques, fiscals i tecnològiques del segle XXI. Evitar el debat sobre la seva reformulació no només és ingenu, sinó contraproduent, ja que postergar decisions estructurals amb l’objectiu d’una pau social efímera acabarà afectant les generacions futures. D’altra banda, per la sensació que la identitat cultural comuna està sent amenaçada. La massiva manifestació a Londres que va reunir milers de britànics en defensa dels seus valors culturals i el congrés Europa Viva 25, celebrat a Madrid aquest cap de setmana com plataforma de partits que comparteixen una visió sobiranista i identitària, crítica amb el multiculturalisme i la immigració, revelen una creixent mobilització entorn de la percepció que Europa està amenaçada culturalment. Des de certs sectors progressistes es tendeix a trivialitzar i a criminalitzar aquestes expressions com a meres derives reaccionàries, però negar l’existència d’aquesta fractura, caricaturitzar-la o silenciar-la abans que advocar per un debat obert només contribuirà a alimentar-la.

L’European way of life s’esquerda i no existeixen receptes màgiques. Només es pot esperar que almenys es pugui avançar en un diagnòstic conjunt, i això implica reconèixer, agradi o no agradi, que la pau està perill i que ha de ser protegida activament, que els sistemes socials necessiten adaptar-se per sobreviure i que el xoc cultural existeix i que negar-lo no ho farà desaparèixer.