Autonòmiques
El context polític actual no difereix excessivament del 2023, i en alguns aspectes podria dir-se fins i tot que és més desfavorable per a Pedro Sánchez. D’una banda, pels escàndols de corrupció que han afectat el seu entorn polític directe i el seu entorn familiar. I, de l’altra, perquè després de ja gairebé vuit anys al Govern i amb l’escàs marge de maniobra, atesa l’absència de majoria i sense pressupostos en tot el que portem de legislatura, el desgast pot ser més acusat. No obstant, diversos esdeveniments recents permeten plantejar la hipòtesi que les expectatives de Pedro Sánchez, almenys a curt termini, podrien ser millors del previst.
El primer té a veure amb els resultats de les eleccions autonòmiques d’Extremadura, l’Aragó i Castella i Lleó, que confirmen que el PP és competitiu, però no suficientment per si sol i que necessita Vox per governar. Això li dificulta l’atracció de votants de centre i introdueix una incertesa respecte a la seva governabilitat. I, a l’espera del que passi a Andalusia, on el PP aspira a una majoria més àmplia, no hi ha senyals clars que pugui trencar aquesta dependència a curt termini.
El segon factor és la recomposició de l’oferta a l’esquerra del PSOE. La possible unitat entre Podem, Sumar i IU a Andalusia és rellevant. No garanteix millors resultats, però sí que evita una fragmentació que els penalitza. El 2023, la descoordinació va tenir costos, de manera que, si la fórmula funciona, l’experiència andalusa podria replicar-se en unes eleccions generals, permetent al bloc progressista guanyar eficàcia electoral.
El tercer element és la mobilització. Sánchez ha recolzat part de la seva estratègia a activar el seu electorat mitjançant escenaris d’alta polarització. El 2023 ho va fer entorn de la idea del mur davant l’extrema dreta. En el context actual, l’apel·lació al No a la guerra o el seu intent d’erigir-se com a nèmesi de Donald Trump poden complir una funció similar, al reforçar la identificació de l’electorat d’esquerres i afavorir la seva participació.
S’hi afegeix que algunes enquestes situen el PSOE en condicions de disputar la primera posició. No implica que pugui arribar a la majoria ni garanteix la continuïtat del govern, però sí que indica una reducció de la distància amb el PP i reforça la percepció d’un resultat que continua obert.
En conjunt, l’escenari no és clarament propici per a Pedro Sánchez i el PSOE, però, si es tenen en compte aquests factors –alguns dels quals són de caràcter marcadament conjuntural–, resulta, d’entrada, menys desfavorable que el 2023, quan les eleccions es van convocar després d’una debacle en les autonòmiques i municipals. La incògnita és si el president optarà per aprofitar aquesta finestra d’oportunitat, cosa que exigiria decisions a curt termini, o si mantindrà la seva intenció d’esgotar el mandat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
