Escalada bèl·lica
Menys democràcia, més guerra
L’Uppsala Conflict Data Program, un dels principals projectes internacionals dedicats a l’anàlisi de la violència organitzada, constata des de fa més d’una dècada i mitja un augment sostingut dels conflictes armats. Les dades del 2024 apunten a 61 conflictes actius a 36 països, 11 guerres obertes i prop de 160.000 morts, una tendència que durant el 2025 i des del començament del 2026 s’ha intensificat fins a configurar un escenari en què els conflictes no solament creixen en nombre sinó que es prolonguen, s’encavalquen i resulten cada vegada més difícils de tancar.
Així, juntament amb focus ja consolidats com Ucraïna o Gaza, s’han agreujat escenaris com el Sahel o el Sudan, s’han produït episodis de violència entre el Pakistan i l’Afganistan i, d’una manera especialment rellevant, l’escalada al voltant de l’Iran s’ha convertit en el principal vector d’inestabilitat, en la mesura que la intervenció militar dels Estats Units i Israel, seguida de la resposta iraniana, ha estès els efectes a diversos punts de l’Orient Mitjà i ha afectat espais estratègics com ara l’estret d’Ormuz, amb un impacte directe en l’economia global. El resultat és un sistema internacional marcat per l’acumulació de conflictes simultanis, i la seva novetat no és solament el seu nombre, sinó la seva interconnexió i capacitat de propagació, fet que incrementa els riscos d’escalada i en dificulta la contenció.
Notícies relacionadesUna evolució que es produeix, a més, paral·lelament a un deteriorament sostingut de la democràcia a escala global, tal com reflecteixen diversos indicadors que, amb matisos, coincideixen en el diagnòstic. Varieties of Democracy identifica un procés prolongat d’autocratització en què els retrocessos superen els avenços, també com de resultes de dinàmiques d’erosió institucional; Freedom House registra des de fa gairebé dues dècades més caigudes que millores en drets i llibertats, i l’Economist Intelligence Unit situa el nivell mitjà global en mínims des del 2006, amb una reducció de les democràcies plenes i l’expansió de règims híbrids.
En conjunt, es palesa un canvi de tendència en què la qualitat democràtica s’afebleix progressivament mentre augmenta la conflictivitat, una evolució coherent amb una literatura acadèmica que assenyala que les democràcies consolidades tendeixen a evitar la guerra entre si a causa de controls institucionals i costos polítics interns, mentre que els règims menys democràtics operen amb menys restriccions i més opacitat. Aquesta relació, però, no es limita als règims obertament autoritaris, sinó que arriba també a democràcies consolidades com els Estats Units o Israel, on s’observen dinàmiques de polarització i tensions institucionals que debiliten aquests mecanismes de contenció, de manera que, a mesura que es redueix el pes de la democràcia en el sistema internacional, augmenten les probabilitats de recórrer a la guerra com a continuació de la política.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
